7 desigualtats i 1 bona notícia per parlar d'educació i gènere el 8M
05/03/2025
Hem sentit massa sovint que les desigualtats de gènere són transversals i afecten tots els aspectes de la vida, també en l'educació. Les dades ens recorden que aquestes desigualtats continuen marcant el recorregut acadèmic i les oportunitats educatives de nens i nenes.
Les activitats extraescolars, la formació professional, l’accés a disciplines STEM o la confiança en les pròpies capacitats són àmbits on els estereotips i rols de gènere de gènere segueixen pesant. I això té conseqüències: menys opcions d’elecció per a les noies, més barreres en l’accés a sectors ben remunerats i més dificultats per superar determinades inseguretats acadèmiques.
Però no tot són males notícies: en els darrers anys, a Catalunya les noies han guanyat confiança en les seves competències digitals i, avui, se senten més capaces que els nois en aquest àmbit. Un indicador clau que demostra que es poden revertir les bretxes i que posar el focus en la igualtat d’oportunitats té efectes reals.
Repassem set evidències que posen de manifest com es reprodueixen les desigualtats de gènere i per què és urgent actuar per revertir-les.
1. En l’àmbit de les extraescolars, continuem tenint “activitats de nens” i “activitats de nenes”
Tant els nois com les noies participen majoritàriament en activitats extraescolars (ho fan el 85% dels nois i el 80% de les noies). Però, tal com ens indica l’enquesta de participació a activitats extraescolars de l’Aliança Educació 360 (2023), les desigualtats de gènere es comencen a percebre quan mirem quines activitats fan uns i altres.
Només 47% de les noies participen en activitats esportives fora de l’horari escolar, mentre que 68% dels nois ho fa. D’altra banda, només 16% dels nois fa alguna activitat artística, un percentatge que puja fins el 33% si mirem les dades de les noies. Aquest biaix de gènere demostra que calen intervencions específiques entorn dels estereotips de gènere, tant en l’àmbit esportiu com en l’artístic, per contrarestar el biaix existent i aconseguir un accés igualitari a aquestes oportunitats educatives.
- Relacionat: La cara i la creu de la participació extraescolar. Oportunitats i desigualtats educatives
2. L’oferta d'oportunitats educatives als ensenyaments professionalitzadors reprodueix rols de gènere
Un dels eixos de desigualtats de gènere presents en els processos de transició educativa i afecta a les noies en risc d’abandonament escolar és la presència marcada dels rols de gènere en la oferta formativa dels Programes de Formació i Inserció.
L’oferta de cursos de PFI és esbiaixada, tal com apunten Maribel Garcia i Hungría Panadero (2023) al seu article On són les noies que abandonen prematurament l’educació? L’abandonament educatiu prematur en clau de gènere des del món local, “la provisió de l’oferta de formació professional pot ser limitada segons els territoris i està fortament esbiaixada i masculinitza”. Moltes de les matèries que s’hi oferten estan masculinitzades, i no són opcions atractives per les noies. Per tant, les noies tenen poques opcions de triar: el 76% de les noies es concentren en les branques d’Imatge Personal, Confecció i Comerç. Com a conseqüència, només el 28% de l’alumnat de PFIs són dones.
3. Si una dona abandona els estudis, les conseqüències són pitjors
La recerca mostra que les dones sense estudis postobligatoris tenen menors taxes d'activitat i menors salaris que els homes amb el mateix nivell educatiu. A mesura que disminueix el nivell educatiu, augmenta la diferència entre el percentatge d’homes i dones d’entre 25 i 64 anys que treballen
Tal com indiquen Gracia i Panadero (2023), les dones sense estudis postobligatoris experimenten més desigualtats d’inserció laboral “per la seva concentració en sectors feminitzats, que tendeixen a salaris més baixos i amb menys progressió al llarg de la trajectòria laboral”. Això és degut a que els oficis que demanen menys formació estan molt marcats pels rols de gènere, i són aquells més masculinitzats els que estan més valorats i millor pagats.
4. Les nenes són històricament millors en comprensió lectora, però això està canviant
Les nenes son més lectores que els nens i també llegeixen més per plaer. Tanmateix, segons el darrer informe PIRLS, s’ha reduït molt aquesta avantatge a favor de les dones, no per una millora dels resultats dels homes, sinó per un empitjorament dels resultats en les dones.
5. Les desigualtats en matemàtiques tenen a veure amb factors socials, emocionals i culturals
Segons l’informe “Mujeres en STEM: Desde la educación básica hasta la carrera laboral”, aquesta diferència s'explica per molts factors, però el mateix estudi ens indica que té molt a veure amb factors socioemocionals i culturals que ens afecten des de ben petites (l'anistetat, la percepció d'autoeficàcia, etc.): ja a 4t de primària les nenes tenen un 15% menys de probabilitats que els nois de que la seva assignatura preferida siguin les matemàtiques i entre un 8 o un 9% de menys probabilitats de considerarse bones o de gaudir-les.Per acabar, ja als 15 anys les nenes tenen major ansietat matemàtica, fenòmen que PISA 2022 relaciona molt negativament amb el rendiment (cada punt d'ansietat matemàtica, es relaciona amb -20punts a la prova).
Una bona notícia: augmenta la competència digital percebuda entre les noies, que és superior que en el cas dels nois
Catalunya ha avançat en un primer escenari: les noies se senten més competents digitalment. Una percepció que s’ha construït en els darrers anys. En el 2018 -dades PISA anteriors-, el nombre de noies amb sentiment de competència digital elevat era significativament inferior al de nois. En l’actualitat, en canvi, s’observa una tendència a favor de les noies. Per tancar la bretxa de gènere en les oportunitats i l’aprofitament de les tecnologies, l’augment de la competència digital percebuda esdevé un indicador clau.
Sentir-se competent en l’ús de les eines digitals no només millora les oportunitats d’accés i usos, sinó que també potencia la capacitat dels adolescents per prendre part activa en la reducció de les desigualtats i per extreure beneficis de la digitalització. Per exemple, en l’actualitat, les noies estan més predisposades a verificar i comprovar la informació que troben i comparteixen a internet.
6. Però en un segon escenari d'adquirir confiança en tasques concretes, les noies es continuen sentint pitjor que els nois
A Catalunya la participació en activitats extraescolars d’aprenentatge tecnològic es veu desequilibrada pel gènere, essent molt major el nombre de nois que gaudeixen d’aquestes oportunitats. Per tant, tot i haver avançat en un primer pas pel que fa a la percepció de competències digitals, la majoria d’iniciatives sociodigitals encara no asseguren una participació equitativa i les noies senten menys confiança a l'hora de fer tasques concretes com programar.
De fet, poc més 2 de cada 10 noies expressen confiança per programar, mentre que 5 de cada 10 nois se senten segurs per fer-ho (PISA 2022). Dos ingredients minven la motivació i expectatives de futur.
7. La masculinització de les matèries STEM es reprodueix a les escoles
Així, malgrat les competències i la percpeció d'aprenentatges digital és favorable al gènere femení, segueix havent desequilibri entre aquestes aspiracions i les oportunitats reals disponibles.
Avui, a l’Estat Espanyol, les dones només són un 13,5% de les graduades en titulacions d'informàtica, una xifra que cau fins al 7,1% en els casos de CFGS d’informàtica i telecomunicacions (Brecha Digital de Género. 2023, Observatorio Nacional de Tecnología y Sociedad). A escala global, representen només el 30% dels llocs de feina en camps relacionat amb la intel·ligència artificial (World Economic Forum, 2023).
Les dades són clares, però també sabem que aquestes bretxes es poden revertir. Per construir una educació realment equitativa, cal seguir trencant barreres, qüestionant rols preestablerts i promovent referents i iniciatives que assegurin que tothom pugui desenvolupar el seu potencial en qualsevol àmbit.
