Los retos de la educación en Cataluña
Anuario 2022
CompletadoEl anuario Los retos de la educación en Cataluña se presenta como un instrumento de priorización y movilización de la agenda política que señala desafíos y políticas prioritarias, identifica palancas de cambio y propone medidas concretas de transformación.
En particular, la selección y el enfoque de los retos que se abordan en este Anuario 2022 no podían ser ajenos a los impactos que la crisis de la covid-19 ha tenido en la educación y que han evidenciado los principales puntos críticos y eslabones débiles del sistema, pero también una serie de oportunidades y espacios de mejora que necesariamente habrá que aprovechar durante los próximos años.
Así, en los capítulos del Anuario se abordan cuestiones como por ejemplo qué tipo de profesorado necesitan los centros de alta complejidad, o cuál es el valor añadido de los centros de nuevas oportunidades y cómo puede trasladarse al conjunto del sistema, a la vez que se incluyen contribuciones más exploratorias sobre retos que están llamados a ser de gran relevancia en un futuro inmediato, entre otros: cómo podemos capacitar a los profesionales de la educación para una gestión inclusiva de la diversidad o cuál debe ser el rol de la educación en la promoción de la salud de niños, niñas y jóvenes.
Aina Tarabini, doctora en Sociología y profesora de la UAB, es la encargada de dirigir este anuario, en el que participan doce autoras de prestigio, todas ellas con un objetivo común: poner el conocimiento más riguroso al servicio de la mejora de retos muy concretos de mejora de la calidad y las oportunidades educativas en Cataluña.
Blog
Lee los artículos relacionados
Proyectos
Proyectos relacionados
-
Las colaboraciones recogidas en este Anuario 2020, a cargo de diez expertos coordinados por César Coll y Bernat Albaigés, abordan algunos de los desafíos educativos más desgarradores que compartimos con los países de nuestro entorno. Y lo hacen partiendo de la realidad del sistema educativo catalán, de sus fortalezas y debilidades.
-
El llistat de reptes d’aquest anuari 2018, dirigit per en Jordi Riera, ha estat construït mitjançant un procés deliberatiu i de treball en seminari d’experts. Cada repte és tractat en forma de capítol i liderat per un autor o autora experta en la matèria, amb la voluntat de combinar anàlisi, identificació de propostes i palanques de canvi.
-
Dirigit per en Bernat Albaigés i en Francesc Pedró, l’Anuari 2016 actualitza el sistema d’indicadors que mesuren l’èxit educatiu i els seus condicionants, a més de recollir aportacions expertes amb l’objectiu d’identificar les prioritats que han d’orientar la reinversió en educació, en un escenari de reactivació econòmica després de la crisi.
-
Dirigit per en Josep M. Vilalta, a partir d'un treball qualitatiu d'anàlisi i discussió en seminari, l’Anuari 2015 aprofundeix en temes clau com la innovació educativa, la personalització de l’educació, el multilingüisme i la internacionalització de les aules, l’abandonament escolar prematur o l’equitat i l’eficiència del sistema, entre d’altres.
-
L’Anuari de 2013, dirigit per Miquel Martínez i Bernat Albaigés, analitza la crisi econòmica, les reformes estructurals i els canvis al Govern de la Generalitat, fa un focus específic en la situació en què es troben els joves i analitza l’acció de govern entre 2010 i 2013 i les propostes de la controvertida LOMCE.
-
L'Anuari 2011, dirigit per Miquel Martínez i Bernat Albaigés, inclou tres novetats respecte les edicions anteriors: amplia la comprensió de l’èxit educatiu, s’inscriu en el debat internacional i proposa polítiques educatives fonamentades en la recerca. L'eix transversal que recorre aquesta edició de l'anuari és l'èxit educatiu.
-
Sota la direcció d’en Ferran Ferrer, aquest Anuari de l’educació analitza una de les èpoques més importants de la història de l’educació a Catalunya amb l’aprovació de la Llei d’Educació (LEC), la primera llei d’educació des de la restauració de la democràcia i l’autogovern a Catalunya.
-
L’Anuari 2006 és un informe objectiu i plural que proporciona una radiografia sobre els punts forts i febles del sistema educatiu català. Sota la direcció d’en Ferran Ferrer i en Bernat Albaigés, compta amb la contribució de diversos especialistes i amb les aportacions de bona part dels exconsellers i exconselleres d'aquell moment.
-
Aquest primer Anuari de l’educació, de l’any 2005, vol ser una contribució a la normalització de Catalunya en el sentit de disposar d’un informe equivalent als que ja existeixen en altres països i dels quals n’estàvem mancats fins al moment. És un informe realitzat per diversos autors, dirigits pel professor Xavier Bonal.
Coordinación
Coordinadores del proyecto
-
Miquel Àngel Alegre
Responsable de proyectos
Doctor en Sociología por la Universidad Autónoma de Barcelona. Ha trabajado como analista en el Instituto Catalán de Evaluación de Políticas Públicas (Ivàlua), coordinando evaluaciones políticas y programas educativos, sociales y laborales. Con anterioridad, fue investigador Ramón y Cajal y director…
Ver más
-
Laura Morató
Coordinadora de proyectos
Licenciada en Sociología (UB), diploma de Estudios Avanzados-DEA en Sociología (UB), posgrado en Docencia Universitaria (UB) y experta universitaria en Métodos Avanzados de Estadística Aplicada (UNED). Accede a los estudios superiores a la edad de casi treinta años, en busca de un cambio prof…
Ver más
Equipo
Equipo del proyecto
-
Aina Tarabini-Castellani
Directora de l'Anuari 2022
Professora titular de Sociologia a la Universitat Autònoma de Barcelona i sots-directora del centre de recerca GEPS-UAB. És especialista en l’estudi de les desigualtats educatives. Formació Doctora en Sociologia per la Universitat Autònoma de Barcelona. Experiència Ha liderat nombrosos projec…
Ver más
-
Montserrat Blanes
Directora de l'Institut Bonanova FP Sanitària. Ha estat directora de la Fundació Barcelona FP i directora d’organització i gestió de Barcelona Activa (Ajuntament de Barcelona).
Ver más
-
Queralt Capsada-Munsech
Doctora en Sociologia per la Universitat Pompeu Fabra. Actualment és professora lectora (Assistant Professor) en Sociologia de l’Educació al Departament d’Educació de la University of Glasgow (UK). Prèviament havia treballat com a recercadora al Departament de Sociologia de Durham Univers…
Ver más
-
Marta Casas
Antropòloga especialitzada en Gestió de la Diversitat i la Con-vivència, Educació Intercultural i Educació Inclusiva. Actualment treballa de professora a l’INS Antoni Pous i Argila de Manlleu i coordina El Teler de Música (Fundació L’Arc).
Ver más
-
Digna Couso
Llicenciada en Física i doctora en Didàctica de les Ciències. Professora del Departament de Didàctica de la Matemàtica i les Ciències Experimentals de la UAB i Directora del Centre de Recerca per a l'Educació Científica i Matemàtica (CRECIM).
Ver más
-
Marta Curran
Doctora en Sociologia per la Universitat Autònoma de Barcelona, professora i investigadora de Sociologia de l’Educació de la UCM i el GEPS-UAB.
Ver más
-
Clara Fontdevila
Doctora en Sociologia per la Universitat Autònoma de Bar-celona. Actualment és investigadora en Política educativa de la Universitat Autònoma de Barcelona i la University of Glasgow. Ha col·laborat com a investigadora i consultora amb diferents organizacions com Education International, UNES…
Ver más
-
Judith Jacovkis
Doctora en Sociologia per la UAB. Pertanyo al grup de recerca Esbrina - Subjectivitats, visualitats i entorns educatius contemporanis; i membre del Grup de Recerca en Globalització, Educació i Polítiques Socials.
Ver más
-
Paula Lozano
Graduada en Mestra d’Educació Primària per la Universitat de Barcelona (UB). Màster en Investigació i Canvi Educatiu (UB). Professora del Departament de Didàctica i Organització Educativa de la UB i membre del grup de recerca Esbrina.
Ver más
-
Raquel Miño
Doctora en Educació i Societat per la Universitat de Barcelona. Professora del Departament de Didàctica i Organització Educativa de la UB i membre del grup de recerca Esbrina.Ha participat en diversos projectes d’investigació i innovació educativa de caràcter nacional i internacional, sobre temàtiq…
Ver más
-
Laia Narciso
Doctora en Antropologia Social i Cultural. Professora al Departa-ment d'Antropologia Social i Cultural de la Universitat Autònoma de Barcelona i investigadora del Grup EMIGRA, Centre d'Estudis sobre Migracions. La seva recerca ha focalitzat en l’estudi de la desigualtat educativa i social de la po…
Ver más
-
Neus Sanmartí
Doctora en Ciències Químiques i especialista en Didàctica de les Ciències. Professora emèrita del Departament de Didàctica de la Matemàtica i les Ciències Experimentals de la UAB. Ha treballat especialment en recerca sobre l'avaluació formativa, el llenguatge en relació a l'aprenen…
Ver más
-
María Segurola
Responsable de proyectos
Responsable del proyecto DeSegregAcció Formación Periodista con Máster en Políticas Públicas y Sociales por la Universidad Pompeu Fabra. Experiencia He trabajado en el ámbito del periodismo político y social, y en la comunicación de instituciones culturales. Desde 2019, impulso la estrate…
Ver más
-
Eulàlia Sot
Llicenciada en Psicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona i màster en Teràpia Familiar Sistèmica pel Centre de Teràpia Familiar de Bar-celona. Actualment treballa a la Subdirecció General d’Addiccions de l’Agència de Salut Pública de Catalunya. Actualment és psicòloga re…
Ver más
-
Núria Vallès-Peris
Sociòloga, doctora especialitzada en Estudis de la Ciència i la Tecnologia. És científica titular a l'Institut d'Investigació en Intel·ligència Artificial del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (IIIA-CSIC), professora del Departament de Psicologia Social de la Universitat Autònom…
Ver más