Entorns Innovadors d'aprenentatge aplicats a diferents escoles catalanes. Màrius Martínez Muñoz, professor de la Facultat de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Des de l'any 2007, l'OCDE dedica part de les seves energies en educació a tractar el tema de la innovació educativa. Vol identificar quins són els elements que mouen a la innovació, al canvi per a la millora de l'aprenentatge en els espais on té lloc l'educació. Aquest objectiu ha combinat els nivells d'anàlisi en què ja treballava habitualment l'OCDE (les polítiques educatives i els seus resultats) i el fet de posar el focus en els anomenats nivells micro i meso en què tenen lloc els processos d'ensenyament i d'aprenentatge. Però també ha suposat posar en qüestió què vol dir aprendre i quins són els elements bàsics d'aquest procés, clau per a l'educació.
D'altra banda, l'OCDE ha ampliat també la mirada pel que fa als contextos de l'aprenentatge, tot prenent en consideració, a més del centre educatiu, altres espais en què pot tenir lloc l'aprenentatge. Per això, hom parla d'entorns educatius, i no pas d'aula, de centre o de sistema escolar. Així doncs, l'OCDE entén per entorns d'aprenentatge qualsevol entorn (formal, no formal o informal) que ofereixi oportunitats per a l'aprenentatge.
La innovació en aquests entorns d'aprenentatge ha de considerar cinc dimensions: els aprenents (qui aprèn?), el professorat (amb qui?), el contingut (què s'aprèn?), els recursos (on?, amb què?) i l'organització (com?).
L'OCDE vol fer una contribució important a l'educació estudiant i difonent els trets essencials que donen forma als entorns innovadors d'aprenentatge, entesos com els espais o contextos d'un sistema socioeducatiu en què tenen lloc processos d'ensenyament i aprenentatge innovadors i no convencionals.
