Sabem que les expectatives que el professorat té sobre l’aprenentatge i el comportament del seu alumnat poden ser un factor influent en el propi procés i resultat de l’aprenentatge.
Com a resposta a això, s’han desenvolupat alguns programes que busquen corregir les expectatives esbiaixades del professorat envers l’aprenentatge del seu alumnat, i que volen promoure una millora general d’aquestes, una millora en la seva comunicació i una adaptació de les estratègies d’ensenyament. Però, funcionen, aquests programes?
Tot i que se n’han fet poques avaluacions, les evidències existents fins avui indiquen que aquests programes aconsegueixen millores en les expectatives dels docents, en la consecució acadèmica de l’alumnat i també en altres aspectes personals i socioafectius dels infants i joves. Malgrat que en general es tracta de millores petites, aquestes són especialment destacables en l’alumnat amb dificultats.
Ara bé, no tots els programes són igualment efectius. Per a que funcionin, cal que es dirigeixin a aconseguir un canvi en el comportament del professorat; cal que s’ofereixi als docents informació externa sobre el potencial d’aprenentatge del seu alumnat, que es facin observacions d’aula i s’ofereixi feedback sobre possibles tractaments diferencials del professorat. És igualment important que siguin els propis docents els qui, amb tota aquesta informació, dissenyin i implementar els canvis que creguin necessaris.
Contingut relacionat
