FAQS: 9 preguntes freqüents sobre la Fundació Bofill

Som una entitat social que promovem recerques i propostes de canvi per generar més i millors oportunitats educatives contra les desigualtats socials. Ho fem impulsant recerques, debats i iniciatives que incrementin el compromís de la societat amb l’educació i generin millors polítiques públiques.

Amb l’expertesa i l'experiència de centenars de recercadors, docents i altres actors de la comunitat educativa, promovem recerques rigoroses i les divulguem per fer recomanacions i propostes aterrades a la realitat educativa.

La Fundació va ser creada l’any 1969 amb una donació patrimonial del matrimoni format per Teresa Roca i Formosa i Josep Maria Vilaseca i Marcet. No la van crear com una fundació familiar sinó ciutadana, i amb el seu patrimoni van garantir la independència econòmica i política.

Amb aquest patrimoni hem promogut més de 2.800 recerques i tesis, seminaris, projectes i grups de treball sobre temes tan diversos com sistema electoral, la participació política, regeneració urbana i vam posar en marxa el primer Panel de Desigualtats Socials de Catalunya.

Des del 2009 ens focalitzem en educació, amb projectes com l’Anuari de l’educació a Catalunya, Lecxit o DeSegregACCIÓ, entre molts d’altres.

L'equip de la Fundació està format per professionals de la pedagogia, de la sociologia i docents que identifiquen àmbits de recerca i col·laboren amb actors de la comunitat educativa a través de seminaris, jornades… per definir propostes i dissenyar projectes.

La Fundació també compta amb un patronat, que vetlla per la nostra independència i contribució social. Està format per persones amb trajectòries molt diverses, que garanteixen una visió àmplia dels reptes socials als quals ha de contribuir la Fundació.

Des de l’any 2009, a la Fundació apostem per la millora de l’educació com una palanca per a millorar la societat. Creiem que si construïm un sistema educatiu veritablement inclusiu, equitatiu, que generi aprenentatges valuosos i significatius, i que no deixi ningú enrere, contribuirem a fer una societat millor.

Per això, des d’aleshores la nostra missió és promoure més i millors polítiques públiques que ens permetin avançar cap a una educació de qualitat i combatre les desigualtats. Fem un gran esforç per elaborar propostes i fer-les arribar a tots els actors educatius, i treballem especialment perquè els decisors polítics (govern, ajuntaments, diputacions…) prenguin decisions que posin l’equitat educativa al centre de l’agenda política.

Per exemple, en els darrers temps hem fet propostes sobre com finançar els centres de manera que aquells que tenen més necessitats rebin més recursos; sobre mesures per reduir la segregació escolar; sobre com regular l’escola concertada perquè no accentui les desigualtats i la segregació escolar; o sobre com ampliar el dret a l’educació extraescolar per a tot l’alumnat i no només per a aquells que s’ho poden permetre. Són propostes que treballem conjuntament amb experts d’universitats, de les administracions i amb docents, i que beuen d’experiències que ja s’estan donant en altres països del nostre entorn.

En tots aquests àmbits, des de la Fundació defensem que s’incrementi la inversió educativa al nostre país, prioritzant el canvi educatiu i l’equitat. Creiem que aquesta és una condició (necessària, però no suficient) perquè els docents puguin desenvolupar la seva tasca educativa en condicions.  La feina dels i les docents és molt exigent, i per això defensem que hi ha d’haver polítiques educatives que les recolzin.

Al 2021, un 95% del pressupost de la Fundació prové del llegat dels fundadors i un 5% prové d’activitats i programes subvencionats per administracions, altres entitats i empreses.

Amb els recursos propis del patrimoni podem garantir, any rere any, la independència i l’estabilitat de l’estructura i dels nostres projectes i recerques més importants (l’Anuari de l’educació, Evidències educatives, Lecxit o La fórmula de l'equitat, entre d'altres).

No, principalment perquè el 95% dels recursos són propis. Les subvencions públiques o privades (5%) ens permeten, en casos puntuals, estendre l’abast i l’impacte de programes concrets. Una dada d’exemple: mai en la història de la Fundació cap finançador públic o privat ha aportat més del 15% del pressupost anual de l’organització.

El llegat dels fundadors ens permet seguir sent independents de l’administració pública, i la relació de la Fundació amb les administracions es basa a fer propostes de polítiques educatives adreçades als que decideixen: a la Generalitat, als municipis i als partits polítics. Per això publiquem un Anuari de l’educació que analitza els principals reptes, informes amb propostes i també denunciem la inacció i els incompliments.

També vam promoure un manifest signat per més de 800 persones i entitats per reclamar que la política educativa ha d'estar informada per l'evidència. Podeu veure, per exemple, un resum de les polítiques que proposem als partits en el conjunt de reptes i mesures prioritàries Vota Educació.

Totes les propostes de millora del sistema educatiu que fem des de la Fundació estan treballades i contrastades amb centenars de docents, perquè el canvi educatiu no es pot fer sense qui dia a dia està a les aules. Els i les docents, juntament amb experts i expertes acadèmiques, tècnics educatius i administració, formen part activa de seminaris, actes i grups de treball que organitzem cada any. I creiem que aquest treball col·laboratiu entre docents, directores de centres, sociòlegs, pedagogs… és una aportació de valor per generar consensos i solucions compartides a les desigualtats educatives.

La privatització és un dels grans riscos que cal combatre. Precisament per això defensem millors polítiques públiques, que eixamplin les oportunitats de tots els infants amb independència dels recursos familiars i que combatin les creixents desigualtats socials.

En aquesta línia, darrerament hem presentat diverses propostes encaminar a enfortir l’oferta educativa pública i garantir-ne la qualitat i l’equitat: La fórmula de l’equitat i La concertada a debat. Són dues recerques que apunten que:

• la millora del finançament del sistema educatiu ha de prioritzar l’ampliació de l’acció educativa dels centres que escolaritzen alumnat vulnerable per fer efectiva la gratuïtat i una educació al servei de la lluita contra la desigualtat educativa.

• els models de provisió mixta (pública i privada subvencionada) com el català tendeixen a augmentar la segregació escolar i les desigualtats educatives.

• Catalunya és el setè sistema educatiu de l'OCDE amb més pes de l'escola concertada, que no es coresponsabilitza de l'educació d'alumnes vulnerables.