Servidores sense fronteres. La migració femenina filipina

Cada vegada més, entenem l’atenció a la vida humana (la cura) com un servei i no com un acte de reciprocitat i solidaritat. Eludim afrontar-nos a la precarietat, a la necessitat de l’altre, i recorrem a l’externalització de les activitats de cura, convertint-les en un servei. És tracta d’una cadena de poder, dels homes cap a les dones, i d’unes dones cap a d’altres. De les dones migrants filipines en depèn la subsistència de les seves famílies i també l’economia filipina mitjançant les remeses de diners que envien al seu país. La cadena d’externalització de la cura és alhora una cadena de subordinació de les dones i una cadena de mercantilització. Lluny de constituir la base de la solidaritat social, d’un compromís recíproc, se situa en els marges de la societat, alhora que els fa possibles.