Les mesures per donar més autonomia als centres (organitzativa, pedagògica, de selecció d'equips...) i les dinàmiques d'innovació han emergit els darrers anys al sistema educatiu català com una necessitat per millorar l'aprenentatge. Ambdues generen debats intensos i sovint polaritzats. Això és propi de tota etapa de canvi inicial i, com en tota transició de model, hi ha diversitat de visions i en alguns casos polèmiques o controvèrsies sobre la bondat i les implicacions d'aquestes mesures.
Per aquest motiu és molt pertinent preguntar a una mostra representativa de docents sobre aquestes qüestions, ja que és clau entendre com les valoren i quina utilitat els hi veuen per a la millora dels aprenentatges. Aquest es un important condicionant de la seva necessitat i d’allò que cal perquè l'administració educativa les implementi. D’altra banda, en un període de reinversió i d’intens debat sobre quines són les prioritats en les que s’han d’esmerçar els recursos, cal conèixer quines són les principals necessitats dels docents.
