La Fundació Bofill alerta que el curs comença sense abordar els reptes estructurals del sistema educatiu català

• L’entitat alerta que la despesa en educació continua sent de les més baixes d’Europa.
• Amb un 35% de l’alumnat en risc de pobresa o exclusió social i una dècada de caiguda de resultats, les polítiques actuals no poden garantir l’equitat i la qualitat.

La Fundació Bofill alerta que és a punt de començar un nou curs escolar sense que el sistema educatiu hagi abordat encara els reptes estructurals necessaris per revertir la pèrdua d’aprenentatges ni fer front a la complexitat actual.

Amb un 35% de l’alumnat en risc de pobresa o exclusió social i una dècada de caiguda de resultats, l’entitat denuncia que les polítiques actuals no són suficients per garantir l’equitat i la qualitat de l’educació, i demana a partits i institucions que aprofitin el nou curs per posar en marxa acords de país que impliquin una inversió a l’alçada del repte i desbloquegin reformes de fons.

L’entitat lamenta que, malgrat l’increment dels darrers anys, la despesa en educació continua sent de les més baixes d’Europa i que Catalunya dedica prop d’un 3% del PIB a l’educació no universitària, mentre que la mitjana estatal està al 3,6% i l’europea al 3,8%, segons les darreres dades de l’Anuari de l’Educació.

Concretament, Catalunya dedica 5.465€ a cada estudiant no universitari, un import per sota la mitjana de l’estat espanyol (5.882€). Tenint en compte l’evolució dels preus, el que es coneix com a despesa a preus constants, la despesa per estudiant està a nivells del 2009 malgrat trobar-se en un context molt més complex que aleshores.

La Fundació Bofill recorda que són els professionals i els centres els qui assumeixen la creixent complexitat de les aules amb recursos insuficients i sense suport estructural. Alerta que sense una gran aposta pressupostària en educació i per polítiques que prioritzin els centres i els entorns més vulnerables ja durant aquest curs 2025-2026, és molt difícil recuperar els resultats i la qualitat educativa.

“Quantes generacions veurem passar per un sistema educatiu mal finançat?”

“Quantes generacions senceres veurem passar per un sistema educatiu mal finançat?”, es pregunta la directora de recerca de la Fundació, Mònica Nadal. “El país continua ajornant els canvis imprescindibles per adequar l’educació a la seva realitat social i econòmica i això té conseqüències greus pel sistema, condueix a la normalització dels mals resultats educatius i aguditza la fractura social”, alerta.

Nadal assenyala mancances en aspectes clau com el finançament dels centres en funció de les seves complexitats i realitats socials, els ajuts menjador, les beques a la continuïtat dels estudis o l’accés i el nombre de places en els trams inicials de l’educació 0-3, i insisteix en la necessitat de prioritzar recursos als entorns més vulnerables.

L’educació no pot ser superficial en les negociacions de pressupostos

En aquest sentit, la Fundació Bofill demana ambició als partits i les institucions del país per poder fer un pas endavant en el finançament del sistema educatiu durant l’actual curs escolar.

Així, reclama que l’educació no quedi relegada a un debat superficial en les negociacions pressupostàries i passi a ocupar un lloc prioritari en les converses que s’iniciaran aquest curs polític. Davant la preocupació pel nivell educatiu i els resultats dels alumnes, és imprescindible que es dotin els nous comptes d’una inversió que permeti avançar en equitat i qualitat. “Sense un compromís ferm i visible al pressupost, qualsevol discurs sobre la importància de l’educació corre el risc de quedar-se en retòrica”, conclou Nadal.

En aquest sentit, l’entitat demana a partits i institucions que aprofitin el nou curs per posar en marxa acords de país que impliquin una inversió a l’alçada del repte i desbloquegin reformes de fons.

Deu anys de caiguda de resultats a Catalunya

Amb els resultats de les darreres proves de competències bàsiques, el país acumula més de deu anys de caiguda de resultats, durant els quals ha retrocedit prop d’un curs acadèmic en comprensió lectora i matemàtiques.

Tal com assenyalen els diferents resultats, el sistema educatiu català acumula molt alumnat als nivells baixos i poc alumnat als nivells alts. En les darreres proves de competències bàsiques del curs 2024/25 hi ha entre un 9% i un 38% d’alumnat amb resultats baixos, sense que millori el percentatge d’alumnat amb nivells més alts. A l’informe internacional TIMSS de matemàtiques, el 41,8% de l’alumnat català obté resultats baixos o molt baixos, molt més que la mitjana de l'OCDE (27%) o de la UE (30,4%), i en canvi, només el 20,5% aconsegueix nivells alts i avançats, un gruix que s’eleva fins al 40,4% al conjunt de l’OCDE i al 34,1% de la UE.

A més a més, hi ha una important diferència entre centres, de fins a 18 punts en funció de les matèries, en les proves de competències bàsiques (malgrat que en la darrera ocasió no es van fer públiques entre centres de més i menys complexitat).

Un sistema educatiu per a un 35% de pobresa infantil

A aquest retrocés en els aprenentatges, s’hi afegeix una pobresa estructural que s’acarnissa en la franja infantil, de pràcticament un 35%, que situa Catalunya entre els 3 països amb més pobresa infantil de tota la Unió Europea.

A més a més, en 20 anys s’ha doblat l’alumnat immigrant, un col·lectiu que pateix especialment la vulnerabilitat. Actualment el 24% de l’alumnat és d’origen estranger, quan al 2005 era del 12%. El 57% d’alumnat d’origen immigrant té un nivell socioeconòmic baix, molt per sobre dels autòctons, on el percentatge se situa al 13,4%.