Les polítiques contra la segregació serveixen: el 69% de l’escola concertada ja és corresponsable tot i que el 31% encara segrega

Al conjunt de la concertada l’alumnat immigrant ha passat del 6 al 16% en deu anys. Això explica bona part de la reducció de la segregació escolar a Catalunya. Ho ha fet possible el Pacte contra la segregació.

Radiografia de la corresponsabilitat: Un 21% és elitista, de barris benestants, rep fons públics però no escolaritza ni el mínim d’alumnat vulnerable que marca la normativa; un 10% ja té certa diversitat però amb grans desequilibris respecte l’entorn i un 69% no té grans diferències amb l’entorn.

La concertada elitista matricula un o cap alumne vulnerable del seu veïnat per aula. La normativa marca un mínim de dos i, de mitjana, a cada aula del país n’hi ha quatre. Per contra, hi ha un 9% de les escoles concertades que tenen més de la meitat de l'alumnat socioeconòmicament vulnerable.

Un 34% del pressupost de concerts es destina a centres privats que perpetuen la segregació. Amb una educació infrafinançada i un terç de l’alumnat en situació de pobresa o exclusió, el sistema educatiu no es pot permetre destinar 402 milions d’euros públics a escoles que segreguen. És un greuge per les escoles públiques i concertades més compromeses amb l’escolarització d’alumnat vulnerable.

Els propers mesos el Departament renovarà els concerts educatius. La Fundació Bofill proposa condicionar la renovació a l’escolarització d’alumnes vulnerables de l’entorn, a ajustar l’oferta i a ser transparents amb el cobrament de quotes. L’incompliment ha de poder comportar la retirada de concerts, tal com estableix el precedent dels centres que segreguen per sexe.

• L'escola concertada avui. Propostes per revisar els concerts educatius en clau d'equitat (Informe complet)
• L'escola concertada avui. Propostes per revisar els concerts educatius en clau d'equitat (Resum executiu)

En poc temps, Catalunya ha passat de ser un dels territoris amb més segregació escolar d’Europa a avançar cap a un sistema educatiu més cohesionat. Aquest continua sent un dels principals reptes educatius i socials, però l'evolució positiva dels darrers anys mostra que, amb les polítiques educatives desplegades i amb la implicació de famílies i centres, és un problema que s’està superant.

Les polítiques contra la segregació han permès reduir un 25% la segregació escolar a Catalunya. Això no treu, però, que hi ha diferències importants en funció del compromís real dels centres amb l’equitat que ha de regir el Servei d’Educació de Catalunya. Així, el 69% de l’escola concertada ja és corresponsable tot i que el 31% del sector encara segrega.

L’informe “L'escola concertada avui. Propostes per revisar els concerts educatius en clau d'equitat”, de l’experta en segregació escolar de la Fundació Bofill María Segurola, conclou que una de cada cinc escoles concertades continua sent elitista. També que cada any 402 milions d’euros, un terç dels recursos públics que la Generalitat destina a finançar escoles concertades, se’n va a centres que perpetuen la segregació.

La xarxa concertada representa actualment un 32% del Servei d’Educació de Catalunya, un pes que, sense una regulació eficaç, contribueix a la segregació escolar i a l’increment de les desigualtats educatives. L’informe no aborda el necessari debat sobre el pes que ha de tenir la xarxa concertada a Catalunya, sinó que posa el focus en l’anàlisi amb dades de l’impacte que tenen els concerts educatius en la segregació escolar.

A Catalunya, el Pacte contra la Segregació Escolar ha contribuït a corresponsabilitzar la major part del sector concertat. Al conjunt de la xarxa concertada l’alumnat estranger matriculat s’ha triplicat en deu anys, arriba al 16% i això explica bona part de la reducció de la segregació a Catalunya.

Tanmateix, tot i l’increment de l’alumnat en situació de pobresa a la concertada, l’equilibri socioeconòmic continua sent un repte: a I3 i I4 els centres públics escolaritzen un 39% d’alumnat NESCD i els centres concertats un 23%. Una diferència especialment gran en el cas de la concertada elitista: mentre que a cada aula del país hi ha quatre estudiants vulnerables, de mitjana, a les de la concertada elitista n’hi ha un o cap. La normativa en fixa un mínim de dos.

Són 105 escoles de localitats de més de 10.000 habitants (un 21% del total de la concertada). Centres grans, ubicats sobretot en barris amb molt poca vulnerabilitat socioeconòmica i que reben fons públics encara que majoritàriament no redueixen la ràtio a 20, atreuen alumnat benestant d’altres zones i tenen grans desequilibris respecte a la composició social dels seus municipis. De fet, la majoria (54%) tenen altres centres amb més diversitat social a només 15 minuts a peu.

Aquestes, però, no són les úniques escoles concertades amb marge de millora per avançar cap a una escolarització més equilibrada al conjunt del sistema. 49 centres concertats (un 10% del total) que tenen certa diversitat social encara tenen desequilibris importants.

En total, 154 escoles de municipis amb més de 10.000 habitants amb una segregació important respecte al seu entorn que, per ser més corresponsables amb el conjunt del sistema, haurien de suprimir grups que no responen a les necessitats del padró, ajustar l’oferta o ocupar totes les places per alumnat vulnerable. Un desplegament de mesures que l’administració pública ha d’establir clarament perquè siguin efectives.

Condicionar els concerts educatius al servei públic

La renovació dels concerts és imminent, el proper període de renovació plurianual està previst per al curs 2026-207. En aquest sentit, la Fundació Bofill recorda que la renovació dels concerts educatius no és un dret automàtic dels centres, sinó una decisió de política pública que ha de garantir la funció social i educativa dels centres que reben recursos públics.

Davant d’aquesta urgència, la Fundació Bofill proposa condicionar la renovació a l’escolarització d’alumnes vulnerables de l’entorn, a ajustar l’oferta i a ser transparents amb el cobrament de quotes. I que l’incompliment comporti la retirada de concerts, tal com estableix el precedent dels centres que segreguen per sexe.

L’entitat alerta que actualment els acords de concerts no són prou explícits ni exigents (no contemplen mesures imprescindibles com la reducció de ràtios a I3, per exemple). Així, considera imprescindible revisar com s’ajusten a la normativa actual i establir acords més concrets, exigents i vinculants.

Així, reclama a la Generalitat i al Parlament que la renovació dels concerts no sigui un tràmit automàtic i sense el debat públic necessari, sinó que vagi lligada als compromisos i a una regulació més clara, transparent i exigent, que incloguin la participació en la planificació conjunta de l’oferta, avançar cap a un finançament basat en la complexitat, reforçar la transparència i el control i millorar les “motxilles econòmiques”.

Tot plegat, conclou, per evitar dedicar recursos públics a aquells centres que perpetuen la segregació i fan pràctiques poc alineades amb els valors de servei públic.

Vols saber-ne més?

• Informe: L'escola concertada avui
• Resum executiu: L'escola concertada avui (resum executiu)
• Infografia: Infografia: L’escola concertada a Catalunya, en dades
• Monogràfic: L'escola concertada a Catalunya, en infografies