Aprenentatge Servei i gent gran

La vellesa ja no està tant associada com anys enrere a la decadència ni a la pèrdua de capacitats físiques i cognitives. Com a resultat de l’evolució social, el desenvolupament mèdic, l’estat del benestar etc., l’envelliment s’associa cada cop més a conceptes com autonomia, compromís, saviesa i qualitat de vida. L’augment de l’esperança de vida ha provocat que les persones acabades de jubilar puguin viure aquesta fase de la vida, com un període ple de oportunitats. Això subratlla la importància de les mesures per promoure un envelliment actiu i reduir la dependència en l’edat tardana. L’envelliment socialment actiu també significa la participació social després de la jubilació, de manera que la gent gran va ocupant un lloc clau en la societat. D’una banda, amb l’ajuda que molts avis i àvies ofereixen en la cura de la família i en la participació en el seu sosteniment econòmic, que en temps de crisi ha augmentat, així com en la seva participació en el consum i en l’oci. Per altra banda, com a col·lectiu que gasta, viatja, viu…; que no és un ens passiu, sinó molt actiu. Dur una vida activa i d’aportació familiar, social i ciutadana no només és un guany per a ells, sinó que és una aportació valuosa per a tota la societat.

L’aprenentatge servei és una metodologia educativa que combina processos d’aprenentatge i de servei a la comunitat en un sol projecte ben articulat en el qual els participants es formen tot treballant sobre necessitats reals de l’entorn amb l’objectiu de millorar-lo. L’aprenentatge servei permet a aquesta població interaccions socials que incrementen la seva participació, el seu aprenentatge i la seva autoestima. Accions que poden contribuir a mantenir la salut i qualitat de vida.

En aquest text fem una doble lectura de les aportacions de les persones grans a l’aprenentatge servei: com a receptors de les accions dels infants i joves que s’apropen a ells, i com a protagonistes des de les accions que les mateixes persones grans poden fer en servei a la societat.