Aprenentatge Servei i tecnologies digitals

Noves tecnologies, tecnologies de la informació i la comunicació, tecnologies digitals…

Són diverses les maneres per referir-se a totes aquelles tecnologies que ens envolten i que han canviat la nostra manera de pensar, produir, consumir, comerciar, gestionar, comunicar, viure, morir, fer la guerra i fer l’amor (Castells, 1998). Sigui quina sigui la manera d’anomenar-les, moltes de les tecnologies digitals s’emmarquen en el web 2.0, concebut per Tim O’Reilly el 2003, i caracteritzat per centrar el control en els usuaris, que es comuniquen, produeixen i publiquen opinions, productes, experiències i sabers de manera global, conformant allò que s’ha anomenat intel·ligència col·lectiva (Levy, 2004).

El web 2.0 es basa en la possibilitat d’ús de programari amb interfícies molt simplificades i amigables, fet que explica l’elevat nombre d’usuaris de la xarxa i la seva participació activa. Així, els espais que ofereix el web 2.0 són tan rics en possibilitats com en continguts i comprenen eines de comunicació sincrònica (xats, videoconferències grupals…) i asincrònica (correus, fòrums…); eines de gestió (calendaris,agendes…) i eines de publicació i difusió (YouTube, Flickr, WordPress, Blogger). En definitiva, la potencialitat del web 2.0 radica en la creació d’entorns integrats que possibiliten l’intercanvi de coneixement, la col·laboració i la creació de xarxes socials.