Estratègies educatives cap a la ciutadania digital (amb d petita)

En educació, com en altres sectors, les tecnologies digitals s’han presentat com la solució a complexos problemes socials, la punta de llança de la innovació i l’element imprescindible per garantir la ciutadania en l’era digital.

Però no n’hi ha prou amb disposar d’ordinadors i connectivitat per garantir que infants i joves adquireixin els coneixements necessaris per estudiar, treballar i viure en un món digital, ni tampoc perquè desenvolupin la capacitat crítica sobre les tecnologies i el seu rol en la societat. Alhora, les evidències ens mostren que el nivell socioeconòmic de l’alumnat condiciona les seves habilitats digitals i els processos de digitalització sovint van acompanyats de la polarització i intensificació de les desigualtats.

Front aquest context, en aquest capítol s’aborda el repte de la digitalització a l’àmbit educatiu des de la noció de ciutadania digital. Es depleguen una sèrie de propostes per donar resposta a aquest repte a partir del vincle de continuïtat entre escola, tecnologia i democràcia: l’educació en les societats digitals és actualment impensable sense tecnologies, de la mateixa manera, no podem parlar de democràcia en les societats contemporànies sense una educació que persegueixi criteris de justícia i equitat en tots els processos de digitalització i desenvolupament tecnològic.

Mesures:

1. Crear sistemes locals per supervisar el disseny i la introducció de tecnologies digitals a les escoles, que assegurin que la implantació d’entorns digitals d’aprenentatge i aplicacions diverses, responen a criteris pedagògics i no, per exemple, a interessos comercials o estratègies de prestigi entre centres.
2. Afavorir experiències escolars de creació i fabricació de i amb tecnologies, realitzant activitats per conèixer allò digital en la seva materialitat, des del treball manual de construcció i disseny.
3. Garantir la formació i el temps del professorat per tal de poder dur a terme activitats de fabricació i experimentació digital integrades al currículum, assumint que una estratègia cap a l’educació digital responsable i pel bé comú és una estratègia lenta.
4. Limitar les activitats educatives amb tecnologies digitals a aquelles que es fan dins del centre escolar, ja que la principal escletxa digital no es produeix per l’accés a les tecnologies, sinó per les seves formes d’ús i, per tant, tots aquells usos que es deleguin a l’àmbit familiar tendiran a reproduir les desigualtats.