L’Educació a temps complet a França

L’Educació a temps complet a França

L’any 2013 el govern francès va aprovar una reforma dels horaris escolars amb l’objectiu d’augmentar el rendiment acadèmic i de transformar les escoles en un espai que anés més enllà de la vida acadèmica, donant oportunitat a tots els infants a tenir accés a activitats d’educació no formal: activitats esportives, culturals, artístiques, etc.

La reforma va establir la reorganització del temps lectiu, que va passar d’estar distribuït en quatre jornades a estar-ho en cinc: 3 hores al matí i 2:15h. a la tarda excepte els dimecres quan només s’imparteixen 3 hores al matí. Això va facilitar una millor articulació entre el temps escolar i les activitats extraescolars. Els ajuntaments van esdevenir responsables d’organitzar, en el marc d’un Projecte Educatiu Territorial, el temps no lectiu (d’una durada de 45 minuts al dia) així com de concretar els horaris escolars d’entrada i sortida. El govern va habilitar línies d’ajuda econòmica per a contribuir a finançar parcialment aquesta nova despesa municipal.

El Projecte Educatiu Territorial és, doncs, l’eina amb la que els governs locals regulen i organitzen el temps extraescolar del municipi: objectius, horaris, modalitats de serveis, espais que s’utilitzaran, etc. La seva aprovació, que requereix el consens de la comunitat educativa i la validació per part de la Inspecció d’Educació, dóna accés a les ajudes econòmiques estatals: Fons de Suport (50 €/alumne a l’any), Caixa d’Ajudes Familiars (fins a 56 €/alumne a l’any depenent de les hores d’activitat realitzades), i Ajuda al Funcionament de l’Espai d’Acollida (màxim d’un 30% del cost unitari del servei en funció de la tarificació que s’apliqui a les famílies). La resta del cost ha de ser assumit per les famílies i pels ajuntaments.

En relació als continguts de les activitats no lectives, la normativa únicament estableix una sèrie de requisits de qualitat mínims:

• Evitar la dispersió d’activitats per a garantir una durada mínima que permeti la progressió de l’alumnat.
• Verificar la qualificació dels monitors/es, segons la reglamentació en vigor.
• Fomentar la implicació dels infants ajudant-los a elaborar projectes.
• Tenir en compte un temps de descans i de joc lliure per evitar l’efecte acumulació.
• Implicar les famílies en el disseny i posada en marxa de l’oferta d’activitats.
• Les activitats extraescolars han de prioritzar l’educació cultural i artística, i han de potenciar la creativitat, l’experimentació, les aptituds socials i de comunicació, el domini del cos, la sensibilitat artística, etc.

Com a resultat d’aquesta reforma el nombre de municipis amb escoles a temps complet va passar de 17.416 l’any 2012 a 31.952 el 2015, i el nombre de places ofertes de 982.708 a 3.058.064. Així doncs, molts més infants han pogut accedir a activitats no lectives. Però a la vegada cal destacar, com a element de millora, que la qualitat i la varietat d’activitats està essent molt desigual entre municipis: depenent de la voluntat política, de l’experiència prèvia, de la capacitat financera de cada juntament, etc.