L’Educació a temps complet als països de parla alemanya

L’Educació a temps complet als països de parla alemanya

L’anàlisi del desenvolupament de les escoles a temps complet a Alemanya, Àustria i Suïssa evidencia les avantatges d’aquest model en termes d’equitat, excel·lència educativa, i conciliació de la vida personal i laboral. Així mateix, també permet identificar els principals factors d’èxit per a l’impuls d’aquest model: consens polític, estabilitat financera, lideratge escolar compartit, integració del temps lectiu i no lectiu, i establiment d’un sistema d’avaluació per a la millora contínua.

Alemanya

El model alemany d’escoles a temps complet (Ganztagsschulen o GTS), que l’any 2012 estava extès al 58,8% de les escoles d’aquest

• A més de les classes al matí s’han d’oferir com a mínim activitats extraescolars 3 tardes a la setmana de manera que es cobreixin 8 hores.
• S’ha d’oferir servei de menjador tota la setmana.
• L’oferta d’activitats a la tarda ha d’estar organitzada i supervisada per la direcció de l’escola, i ha de tenir relació amb els continguts del currículum acadèmic.

En funció de l’obligatorietat o no de les activitats de tarda, aquests requeriments legals s’han concretat en 3 tipus de Ganztagsschulen:

• Offene GTS (escoles a temps complet opcionals): les activitats extraescolars són de caràcter voluntari. Actualment aquest és el model de GTS predominant entre les escoles alemanyes.
• Gebundene GTS (escoles a temps complet obligatòries): tot l’alumnat s’ha de quedar obligatòriament tot el dia, de manera que les activitats ‘lectives’ i ‘no lectives’ poden intercalar-se durant tota la jornada acadèmica.
• Teilgebundene GTS (escola a temps complet semi-obligatòria): es tracta d’un model mixt, en el que només una part de l’alumnat es queda obligatòriament a la tarda o bé només algun dels dies és obligatori quedar-s’hi per a tot l‘alumnat.

Àustria

Amb l’objectiu d’estendre el model d’escola a temps complet el curs 2006/07 es va introduir un canvi en la normativa escolar austríaca: totes les escoles van passar a estar obligades a organitzar una oferta de tarda si un mínim de 15 famílies la sol·licitaven. Fins ara aquest model d’escola ha prosperat més en les escoles de secundària que en les de primària, probablement perquè les primeres depenen de l’Estat i les segones dels ajuntaments. Les enquestes han mostrat un alt grau d’acceptació de les GTS per part de les famílies, mentre que entre els governs locals i el professorat l’opinió ha estat més ambivalent.

De la mateixa manera que en el cas alemany coexisteixen 3 models d’escoles a temps complet: el model opcional, el model obligatori (que requereix l’aprovació d’un mínim de dos terços dels pares i del professorat) i el model mixt. No obstant, com passa a Alemanya, predomina el model opcional a un 86% de les escoles GTS.

Suïssa

El model d’escoles a temps complet a Suïssa, anomenades Tagesschulen, és encara molt minoritari excepte en algunes ciutats concretes. Sorgeixen sobretot vinculades a l’objectiu de facilitar la conciliació de la vida personal i laboral de les famílies cosa que explica que bona part de l’impuls del finançament provingui del Ministeri de Seguretat Social i no del d’Educació.

Com en els dos països analitzats anteriorment la majoria de les Tagesschulen són de tipus opcional, essent el model obligatori gairebé inexistent.

L’Estat suís ha manifestat la voluntat de seguir desenvolupant aquest model d’escola en 6 àmbits d’actuació: ampliació del servei als períodes de vacances, definició dels estandards de qualitat, oferta de tarifes més assequibles, reforç de l’articulació pedagògica del temps lectiu i no lectiu, ampliació del número de places, i foment del treball conjunt dels actors interns i externs de l’escola.

Conclusions

L’anàlisi de l’experiència del model d’escola a temps complet en aquests 3 països posa de manifest les avantatges que aporta en termes:

• D’equitat educativa: els infants i adolescents de famílies amb pocs recursos tenen l’opció d’accedir a una major varietat d’estímuls i oportunitats educatives no formals en la pròpia escola. Això té efectes positius sobre els propis infants i en forma d’estalvi en polítiques contra l’exclusió social a mig i llarg termini.
• D’excel·lència educativa: les activitats de tarda afavoreixen el desenvolupament de competències socials, culturals i esportives la qual cosa té efectes positius en el desenvolupament cognitiu dels infants i en el clima dins les aules.
• De conciliació de la vida personal i laboral: l’atenció a l’alumnat més enllà de l’horari lectiu afavoreix l’equitat de gènere i evita possibles situacions de desatenció d’infants i joves durant les tardes.

Per altra banda, les evidències també permeten identificar els factors determinants per a l’èxit de la posada en marxa d’aquest model escolar: el consens polític, l’estabilitat financera per a cobrir les necessitats addicionals de despesa, un lideratge compartit en cada centre escolar, la integració del temps lectiu i no lectiu sota un mateix projecte pedagògic (ambdues dimensions han de ser complementàries, no coexistents), i la definició d’uns estàndards de qualitat pedagògica i d’un sistema d’avaluació que n’afavoreixin la millora contínua.