La integració residencial de la població immigrant a Catalunya en el període 2001-2006

La immigració, juntament amb les persones grans i els joves, és un col·lectiu tradicionalment amb importants problemes per accedir a un habitatge digne i adequat. A Catalunya, el fort augment del nombre de persones estrangeres immigrades arribades des de finals dels noranta s'ha produït simultàniament amb una creixent crisi d'accessibilitat econòmica a l'habitatge fruit del fort augment dels preus. En aquest context, el present estudi té per objectiu conèixer l'evolució de les condicions residencials dels immigrants en el període 2001- 2006. Com veurem, la precarietat residencial de les persones immigrades és també un fet a casa nostra: en comparació amb el conjunt de la societat catalana, els nouvinguts viuen en habitatges més antics, menys equipats, menys accessibles, i solen patir més problemes d'amuntegament. No obstant això, en termes relatius s'observa una lleu millora dels seus habitatges entre els anys 2001-2006. Ara bé, degut al intens creixement del total de la població immigrada resident a Catalunya, aquestes millores relatives no suposen una reducció del volum de necessitats, ans tot el contrari. Entre els anys 2001 i 2006, el nombre de persones immigrades amb problemes amb l'habitatge on viuen va créixer de forma preocupant.