De l’avaluació interna/externa dels anys 90 hem arribat als indicadors com estris que han de facilitar l’avaluació dels projectes de centre i la seva adequació a la missió concretada en el PEC, PdD i Pla Anual. La necessitat de planificar, fer i avaluar s’ha convertit en l’eix dels centres que busquen un consens en qualitat. La definició d’objectius, actuacions i indicadors ha facilitat la reflexió en els claustres, equips directius i a tota la comunitat educativa. L’avaluació en aquesta línia implica un consens de totes les parts, prioritzada (no arribem a tot), transparent (conegut el seu objectiu), participada (totes les parts implicades participen) i especialment útil (rendible, dona satisfacció) per a totes les parts. L’objectiu és facilitar el creixement individual i col·lectiu.