Projectes d'innovació educativa comunitària

En resposta a la doble necessitat d’optimització dels recursos i d’innovació, les organitzacions educatives han incrementat en els darrers anys les aliances a nivell comunitari amb l’objectiu de compartir recursos i cercar conjuntament noves solucions a problemes comuns. En aquest sentit, emergeix la necessitat de buscar connexions i sinergies tant a nivell intraescolar com extraescolar o comunitari per tal d’obtenir el màxim benefici del capital humà de la pròpia organització, i, d’altra banda, ampliar el capital social buscant aliances amb l’entorn socioeducatiu proper.

En els darrers vint anys s’evidencia, tant a Catalunya com a nivell internacional, l’augment progressiu d’estratègies col·laboratives entre actors educatius d’un mateix territori, teixint projectes educatius col· laboratius en la comunitat o barri on el centre d’acció són els propis infants, joves i famílies. En aquests projectes, l’escola esdevé un agent educatiu més en la comunitat actuant com a hub social i un dels nodes centrals de la xarxa. Els propis professionals subratllen el valor d’aquestes iniciatives fent èmfasi en: l’aprofitament dels espais escolars i comunitaris per part dels infants, joves i famílies; la creació d’itineraris compartits i continuats entre les diferents etapes educatives; o l’aprenentatge i la cohesió de la comunitat.

Els projectes educatius col·laboratius i comunitaris esdevenen una nova manera de plantejar els projectes educatius en el segle xxi tant la idea d’una educació en xarxa, tenint present el vessant relacional—col·laboració— però també la globalitat del sistema —comunitat—,per tal de donar respostes conjuntes a reptes educatius compartits. En aquest sentit, s’apunta que aquesta filosofia que trenca amb la individualitat i la fragmentació serà cada cop més present en l’àmbit educatiu i social.