El treball en xarxa sostingut entre centres educatius té un impacte positiu en el desenvolupament professional dels docents i en els resultats de l’alumnat

El treball en xarxa sostingut entre centres educatius té un impacte positiu en el desenvolupament professional dels docents i en els resultats de l’alumnat

Les aliances entre escoles d’una mateixa etapa educativa, aquelles on l’administració pública n’és un soci actiu i aquelles que ofereixen temps i espais per a la formació del professorat, són les més efectives

L’alumnat desavantatjat es veu beneficiat de les aliances que promouen intervencions curriculars profundes, com l’increment del nombre d’hores lectives i el treball socioemocional

En els darrers anys, hem viscut una autèntica eclosió del treball en xarxa entre centres educatius, amb l’extensió o consolidació d’experiències com la Xarxa de Competències Bàsiques, les xarxes d’Escola Nova 21, les Xarxes per al Canvi, les Xarxes Territorials de Transformació Educativa, les xarxes 0-16 d’àmbit municipal… Administracions públiques i centres educatius estan apostant pel treball en xarxa com una estratègia per apoderar els propis centres i els seus professionals, i també per impulsar canvis en el sistema educatiu

Ara per ara, tot i que de manera desigual, l’administració ja està promovent el treball en xarxa entre centres educatius; i, malgrat això, no sabem fins a quin punt les xarxes existents estan generant un impacte real en el funcionament dels centres educatius, en les pràctiques educatives que s’hi duen a terme o en les competències dels docents. Tampoc sabem en quina mesura estan representant una millora de les oportunitats educatives de l’alumnat.

Per altra banda, el disseny de les xarxes entre centres educatius no ha tingut en compte evidències robustes sobre quins elements són els que les fan efectives. A més, l’aprofitament de tot allò que ofereix potencialment el treball en xarxa als centres educatius i als seus professionals no està exempt de reptes, com la inestabilitat dels equips i la manca de temps dins la jornada laboral dels docents per dedicar a l’aprenentatge, al propi treball en xarxa o al desenvolupament d’accions de millora.

Tenint en compte que l’impuls d’una política de treball en xarxa per al conjunt del sistema suposaria una forta inversió per part de l’administració, és imprescindible poder respondre les preguntes següents:

• Són les xarxes una eina útil per apoderar centres educatius i professorat?

• El treball en xarxa s’acaba traduint en una millora de les competències dels docents i de millors resultats de l’alumnat?

• Com són les xarxes que aconsegueixen un major impacte?

• Quines polítiques públiques necessitem per disposar d’un model de treball en xarxa sostenible i efectiu?

En el marc del projecte Què funciona en educació?, l’Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques (Ivàlua) i la Fundació Bofill presenten un informe que revisa els resultats de gairebé un centenar d’estudis que analitzen de forma rigorosa l’impacte del treball en xarxa entre centres educatius en els aprenentatges de l’alumnat i en les competències del professorat.

El proper 15 de desembre, en un webinar que tindrà lloc a les 18h, es presentaran els resultats d’aquesta revisió —la més extensa sobre el tema feta fins ara— i es debatran les implicacions d’aquests resultats per a una política d’apoderament dels centres educatius i del seu professorat.

Trobareu més informació en la nota de premsa ampliada  i aquí: