Analitzar quins centres a Catalunya tenen algun element innovador. Joan Badia, catedràtic de llengua i literatura catalanes a l’ensenyament secundari. Des de l'any 2007, l'OCDE dedica part de les seves energies en educació a tractar el tema de la innovació educativa. Vol identificar quins són els elements que mouen a la innovació, al canvi per a la millora de l'aprenentatge en els espais on té lloc l'educació. Aquest objectiu ha combinat els nivells d'anàlisi en què ja treballava habitualment l'OCDE (les polítiques educatives i els seus resultats) i el fet de posar el focus en els anomenats nivells micro i meso en què tenen lloc els processos d'ensenyament i d'aprenentatge. Però també ha suposat posar en qüestió què vol dir aprendre i quins són els elements bàsics d'aquest procés, clau per a l'educació.
D'altra banda, l'OCDE ha ampliat també la mirada pel que fa als contextos de l'aprenentatge, tot prenent en consideració, a més del centre educatiu, altres espais en què pot tenir lloc l'aprenentatge. Per això, hom parla d'entorns educatius, i no pas d'aula, de centre o de sistema escolar. Així doncs, l'OCDE entén per entorns d'aprenentatge qualsevol entorn (formal, no formal o informal) que ofereixi oportunitats per a l'aprenentatge.
La innovació en aquests entorns d'aprenentatge ha de considerar cinc dimensions: els aprenents (qui aprèn?), el professorat (amb qui?), el contingut (què s'aprèn?), els recursos (on?, amb què?) i l'organització (com?).
L'OCDE vol fer una contribució important a l'educació estudiant i difonent els trets essencials que donen forma als entorns innovadors d'aprenentatge, entesos com els espais o contextos d'un sistema socioeducatiu en què tenen lloc processos d'ensenyament i aprenentatge innovadors i no convencionals.
Contingut relacionat
