Debat d’Educació amb Kirsti Lonka, professora de Psicologia de l'Educació de la Universitat d'Hèlsinki que treballa en el camp de la innovació en l’educació superior i en entorns d’aprenentatge motivadors i en com portar-los a la pràctica a les escoles finlandeses.
Acte organitzat per la Universitat Oberta de Catalunya i la Fundació Jaume Bofill amb la col·laboració del MACBA. http://www.debats.cat, #debatseducacio
Síntesi d'idees
Algunes consideracions sobre l'educació a Finlàndia:
- És un sistema en què els professors, que estan molt ben formats, són molt autònoms i tenen llibertat per a desenvolupar la docència com creguin convenient.
- Es treballen els projectes transversals i s'inclouen diverses assignatures com esports, arts, cuina, artesania.
- No hi ha exàmens estandarditzats fins als 18 anys.
- L'educació obligatòria comença amb 7 anys i en preescolar es treballa el joc lliure.
- Els alumnes treballen molta estona fora de les aules, tot i el fred.
Senyals d'alerta:
- El 2016 es fa un informe per adaptar el currículum a les habilitats del segle xxi. La conclusió és que, tot i que els resultats de l'educació finlandesa són dels millors en l'àmbit mundial, alguna cosa no es fa bé perquè els estudiants mostren un alt nivell de desafecció envers l'escola.
- Els estudiants, al final de la primària, senten un gran escepticisme envers l'escola. Els nois, majoritàriament, s'avorreixen. Les noies són menys escèptiques, però se senten «cremades»; obtenen resultats molt bons en matèries científiques però no volen estudiar carreres d'aquest àmbit. Als alumnes els manca implicació emocional i cognitiva; se senten cansats, alienats i no veuen el sentit d'estudiar.
Què està passant:
- L'escola no s'ha adaptat al canvi que ha significat la revolució sociodigital. És dissenyada per persones que formen part de la generació del baby boom, i no s'adapta a com són les noves generacions de nadius digitals, que no saben com funciona tècnicament un ordinador o un telèfon mòbil però n'han integrat l'ús en el dia a dia.
- Les noves generacions estan adaptades a la multitasca: llegeixen en pantalla; es comuniquen per xats (el correu electrònic està obsolet per a ells); són molt actius a les xarxes socials i als jocs electrònics; depenen del mòbil, i estan constantment en línia. Per a ells, estar a classe implica canviar a «mode avió».
- Les competències per al segle xxi són diferents de les que s'ensenyaven fins ara: cal formar ciutadans actius, creatius, que treballin en grup i que resolguin problemes complexos. Han d'aprendre a aprendre, han d'assolir competències comunicatives, diferents alfabetitzacions i competències TIC aplicades a l'aprenentatge. També cal fomentar l'emprenedoria.
«Cal un canvi epistèmic», segons Kirsti Lonka:
- Cal integrar la revolució sociodigital a l'escola; fer servir els dispositius que tothom té (mòbils, tauletes) en l'aprenentatge. Portem una enciclopèdia a la butxaca. Per exemple: plantegem un tema, proposem buscar la resposta a Google i debatre col·lectivament quina és la resposta més adient. S'ha de gestionar de forma diferent l'aula.
- S'han de fomentar els entorns flexibles i atractius, que fomentin el treball col·laboratiu, que integrin l'ús de la tecnologia i que siguin més divertits.
- Els professors han d'aprendre a dir «no ho sé». Un professor confús és refrescant. S'ha de fomentar l'aprenentatge transgeneracional.
Conclusions:
- La desafecció escolar és un problema global.
- Hi ha una diferència creixent entre l'escola i el món exterior.
- Els bons resultats a PISA no volen dir que no calgui introduir canvis.
- El principal problema és adaptar la formació del professorat a la nova realitat. No s'ha d'ensenyar tecnologia, perquè canvia molt ràpidament, sinó com ens hem d'adaptar a la tecnologia.
- No es pot dir que la culpa de no introduir canvis és la manca de pressupost. Cal ser imaginatiu per a aplicar els recursos de què es disposa.
