Manel Merino
Cap de servei d'Innovació Educativa
Veure’n més
Tot al llarg de la seva educació, els estudiants confronten un seguit de decisions que afecten al seu present i a les seves trajectòries educatives posteriors. Parlem principalment de decisions sobre els estudis i sobre les opcions d’itineraris o transicions entre etapes. Aquestes decisions no sempre estan sospesades amb el deteniment o l’atenció que es mereixen, per motius que van de la manca d’informació sobre els continguts o les implicacions de cada opció, a possibles dificultats per accedir a aquesta informació i interpretar-la de forma adequada. Aquesta situació és problemàtica si tenim en compte el que ens diu l’evidència: que bones decisions en l’itinerari educatiu són un antídot contra l’abandonament escolar prematur.
És per això que oferir a tots els estudiants serveis d’orientació, consulta i guia en les seves decisions i tries educatives pot esdevenir determinant per a les seves oportunitats educatives. De forma més específica, cal destacar que el suport de l’orientació pot ser especialment determinant per a l’alumnat menys afavorit, aquell que tendeix a abandonar els estudis de forma més prematura.
En un sentit general, l’objectiu de l’orientació és precisament que tots els joves puguin emprendre el seu projecte de vida professional amb els coneixements, competències i eines necessàries per prendre les millors decisions en cada moment i, especialment, en els moments de transició. A Catalunya, els centres educatius, de vegades recolzats pel suport d’entitats socials o en el marc de programes d’abast municipal, desenvolupen diferents estratègies i programes d’orientació als seus estudiants. Aquestes intervencions acostumen a ser diverses, segons quin sigui el seu objectiu prioritari (estrictament acadèmic, professional, personal o social), la seva metodologia (planificació individual, guies curriculars, serveis focalitzats), perfil dels participants (edat, nivell acadèmic, perfil sociodemogràfic) i dels responsables (professorat ordinari, especialistes, personal extern), format (individual o col·lectiu) i durada.
Què sabem sobre l’efectivitat d’aquestes intervencions? Quines funcionen millor? En quines condicions? Per a quins col·lectius? I, sobretot, com podem fer per avançar cap a sistemes, dispositius i programes d’orientació educativa més efectius en el curt i en el llarg termini a casa nostra?
La finalitat del debat que aquí anunciem és donar resposta a aquests interrogants. El debat serà presentat per Marc Balaguer, Director d’Ivàlua, i moderat per Ismael Palacín, Director de la Fundació Jaume Bofill.
En una primera part de l’acte, es presentarà la revisió d’evidències que han elaborat Sandra Escapa i Albert Julià. Aquest informe sintetitza les conclusions d’avaluacions internacionals sobre els impactes de la orientació educativa en les trajectòries acadèmiques dels estudiants.
Aquest informe serà contrastat per Sílvia Amblàs (directora de l’Institut DEP i experta en la matèria tractada), qui presentarà les claus per aterrar aquestes evidències i àmbits de millora al nostre context.
En la segona part de l’acte, comptarem amb una taula rodona formada pels següents professionals:
- Manel Merino, DirectOR de l’Institut Torre Roja (Viladecans).
- Neus Gómez, assessora de la Gerència de Serveis Educatius de la Diputació de Barcelona.
- M. Carmen Olaya, Directora de l’Associació SaóPrat.
Aquest debat està organitzat per Ivàlua i la Fundació Jaume Bofill en el marc del projecte Què Funciona en Educació, una aposta per aportar evidència científica al debat sobre la política i la pràctica educativa, connectant el rigor analític amb els reptes educatius plantejats al nostre país.
