Créixer en família: Guia de 3-6 anys

L’inici de la segona infància, dels 3 als 6 anys, representa una consolidació dels aprenentatges bàsics de l’etapa anterior. De sobte, els pares i les mares es troben amb una persona molt més activa i autònoma. Una persona mb els seus propis raonaments, amb necessitat de qüestionar tot allò que ha après i ganes de conèixer i explorar el que l’envolta.

L’inici de l’escolarització satisfà aquesta necessitat en bona mesura i l’escola és un context ideal per fer-ho. Tot i així, la família continuarà essent el seu referent principal perquè li dóna seguretat. Per tant, és important que pares i mares tinguin present que l’infant, vagi on vagi, porta a la “motxilla” els costums i les actituds de casa. És el que coneix i, per tant, és el seu món.

En aquesta franja d’edat, doncs, tenen tendència a investigar, a preguntar i a imitar l’entorn, sobretot a través del joc simbòlic. També desenvolupament ràpidament el llenguatge, tant en la morfosintaxi com en el vocabulari. Sovint amb expressions que han sentit a casa però verbalitzen en moments inadequats.

L’infant de 3 a 6 anys és molt actiu perquè, gràcies al moviment i a les accions, arriba a un major coneixement del cos i les seves possibilitats. Va millorant habilitats motrius bàsiques i, amb la progressiva independència, mostrant més coordinació per saltar, córrer, pujar, baixar i reptar.

Al final de l’etapa, la majoria dels infants de 6 anys ja tenen una comprensió del món que els envolta i confegeixen la seva pròpia explicació. A partir de les informacions dels adults però també de la pròpia vivència. Per tant, el repte de pares i mares serà prendre consciència que les seves conductes i actituds són el model amb què l’infant consolidarà els aprenentatges i adquirirà, fora de l’entorn familiar, competència social.