Document de treball. De l’escola bressol a les polítiques per a la petita infància

Aquest document és un esborrany. El definitiu es publicarà a la tardor de 2016. Preguem disculpeu els errors o omissions que hi pugueu detectar.

La història de l’atenció i educació a la primera infància a Catalunya mostra dos trets característics que s’han mantingut des de les seves primeres expressions fins als nostres dies. Primerament, la constant tensió i equilibris entre les funcions educativa, sanitària-assistencial i de facilitació de la conciliació entre la feina remunerada i la cura dels infants. Mentre que la funció educativa ha estat la que major debat, reflexions i escrits ha generat sobre com havien de ser els serveis a la primera infància, la necessitat de poder disposar d’un lloc on els infants poguessin estar-se amb un mínim de garanties de seguretat mentre les seves mares treballaven ha estat el principal motor per a la creació i extensió d’aquests serveis.

En segon lloc, l’educació infantil ha estat particularment rellevant en la introducció dels corrents d’innovació pedagògica a Catalunya, si es compara amb altres etapes educatives. Això no obstant, en cada època s’ha produït un desajust notable entre la rellevància quantitativa i qualitativa d’aquests progressos, és a dir, entre les idees capdavanteres que han anat marcant la història de la pedagogia a Catalunya, i la realitat per a la major part dels infants, que constitueix, a la pràctica, el gruix de la història de l’atenció i l’educació a la primera infància.