Millora educativa en entorns vulnerables. Com els centres de més complexitat afronten el repte dels resultats, l’avaluació i l’equitat

Des de l’aprovació de la LEC l’any 2009, la política educativa catalana bascula al voltant dels principis  d’autonomia de centre, avaluació externa i rendició de comptes. És particularment rellevant entendre com es despleguen aquestes polítiques als centres de major complexitat. L’estudi ens ajuda a identificar el potencial, però també, els límits de les polítiques d’autonomia i d’avaluació a l’hora de promoure la millora en contextos escolars de major vulnerabilitat social.

Els resultats d’aquesta investigació permeten identificar els suports, recursos i canvis en el sistema de rendició de comptes que necessiten els centres d’alta i molt alta complexitat per promoure l’estabilitat, la col·laboració i el benestar dels seus equips docents.

Per què és important?

Perquè els centres d’alta i màxima complexitat concentren més alumnat vulnerable, però menys temps, estabilitat i recursos. Sense reforçar-los no pot millorar el conjunt del sistema educatiu català.

Les dades que has de saber

• 53% del claustre substituït en cinc anys als centres de màxima complexitat.

• 85% del professorat vol més autonomia pedagògica i d’avaluació.

• 60% del professorat veu difícil aprofitar les dades de competències.

Les propostes (resum)

• Consolidar equips i projectes: més formació, reconeixement, reducció d’hores lectives i temps per col·laborar.

• Més recursos i suport estable: professionals docents i no docents, suport administratiu i inspecció més propera.

• Un nou model d’avaluació útil: proves diagnòstiques anuals amb finalitat formativa i proves externes biennals que redueixin la pressió i aportin informació rellevant.