Obrim L’Educació: una agenda de mesures de xoc i reformes prioritàries davant la crisi de la COVID-19
01/09/2020
- El panorama que dibuixa la crisi del coronavirus per a l’educació i la seva funció d’equitat i d’igualació d’oportunitats és extremadament preocupant
- Cal actuar des d’una política educativa més valenta i compromesa que mai
La irrupció i expansió del coronavirus en la nostra societat està portant aparellades un seguit de conseqüències negatives que experimentem en el present i que ens seguiran afectant, de forma directa o indirecta, en el futur. Conseqüències negatives en l’àmbit de la salut (contagis i morts per la COVID-19 i malalties o trastorns físics i mentals associats al període de confinament), en l’àmbit econòmic i laboral (atur, desocupació més o menys temporal, pèrdua d’ingressos, impagaments, pobresa habitacional i energètica), en l’esfera social (motivades per les mesures d’aïllament social)..., i també en el terreny de l’educació.
En l’àmbit educatiu, la crisi del coronavirus va obligar a tancar les escoles del país el divendres 13 de març. El darrer trimestre d’aquest curs 2019-2020 serà d’ensenyament telemàtic i és bastant probable que infants i joves no tornin a trepitjar les aules fins a l’entrada del curs 2020-2021. Si hi sumem els mesos de vacances d’estiu, això vol dir sis mesos sense escola.
Aquest sol fet representa un risc important per a l’educació i la seva funció d’igualació d’oportunitats, amb conseqüències que s’observen en el termini més immediat, i que, si no s’hi posa remei, tindran seqüeles per als propers anys. En efecte, l’absència de classes accentua diferents bretxes socials i educatives.
Entre les famílies, es veu accentuada la força de la bretxa digital entre llars, que es manifesta a dos nivells: 1) desigualtat “objectiva”, en la disponibilitat de terminals i connectivitat; 2) desigualtat “subjectiva”, en la possibilitat de gaudir d’un entorn que orienti sobre com utilitzar aquestes tecnologies i recursos de manera efectiva i autònoma. Aquestes desigualtats tenen una clara correspondència amb el nivell socioeconòmic i cultural de les famílies.
Pel que fa als centres educatius, és clar que no tots es troben en la mateixa situació i amb les mateixes capacitats alhora de donar resposta als nous reptes docents i de tutorització que imposa el moment actual de tancament d’escoles i als desafiaments de recuperació i resiliència que es plantejaran ja des d’inici del curs 2020-2021.
Però la crisi educativa del coronavirus no es redueix únicament a les conseqüències negatives de l’absència de classes. Hem de pensar que parlem d’un període de desvinculació escolar viscut en un context crític per a les famílies, on moltes hauran patit dificultats econòmiques, laborals i de salut; i per a infants i adolescents, on a la pèrdua del ritme d’aprenentatges, molt probablement s’hi afegeixin situacions d’estrès, angoixa o frustració. Més encara, cal esperar que aquest context i situacions crítiques s’arrosseguin un cop superada l’alarma pròpiament sanitària.
En resum, el panorama que dibuixa la crisi del coronavirus per a l’educació i la seva funció d’equitat i igualació d’oportunitats és extremadament preocupant.
És per això que cal actuar i que cal fer-ho des d’una política educativa més valenta i compromesa que mai, que pugui combinar en el seu plantejament una mirada a curt termini, adreçada a contenir el cop de la crisi, amb una visió a mig i llarg termini, que dissenyi la bastida del que ha de ser la recuperació de l’educació durant els propers anys.
El document Obrim l’educació. Mesures de xoc i reformes prioritàries davant la crisi de la COVID-19 proposa un seguit de mesures d’actuació a dos plans. En un primer bloc, apuntem 10 paquets de “mesures de xoc”, dirigides a contenir les conseqüències desigualadores de l’absència de classes i les vacances d’estiu. Són un total de 30 mesures organitzades d’acord amb tres moments i objectius d’aplicació:
a) Finalitzar el curs 2019-2020 amb suficiència
- 6 mesures perquè cap alumne quedi desconnectat de l’escola
- Com acompanyar les famílies en l’orientació educativa dels fills?
- Mesures per garantir una avaluació per aprendre i sense repeticions
- Mesures per a una orientació efectiva i equitativa
b) Enriquir l'estiu d'oportunitats educatives
c) Retorn a l’escola: per un curs 2020-2021 amb garanties d’equitat
- Acollida i retrobament: mesures per facilitar el retorn a l’escola
- Mesures d’avaluació inicial i revisió del currículum pel retorn a l’escola
- Mesures per garantir la gratuïtat de l’educació
- Mesures d’acció per a alumnes de famílies i entorns més vulnerables
- La lluita contra l’absentisme: mesures contra la desafecció escolar
En un segon bloc, plantegem un conjunt de reptes i àmbits de reforma, que expliquen el perquè dels riscos i urgències actual, i que considerem primordial abordar en paral·lel a les mesures de xoc més immediates. Són 10 àmbits de reforma prioritaris (20 mesures), que s’haurien d’entomar amb fermesa ja des del curs 2020-2021 per tal de convertir el proper trienni en un període d’autèntic impuls i l’equitat en l’educació.
El nostre objectiu és aprofitar aquest conjunt de propostes i mesures per encetar un debat públic obert i informat sobre el seu contingut, la seva adequació i condicions de viabilitat. Un debat que es fa ja urgent i que ha de permetre generar compromisos i cimentar les respostes de política educativa que necessitem ara i per al futur.
