Sumem veus per l’educació 0-3
- Com dissenyar ambients d’aprenentatge rics i significatius en aquesta etapa?
- La comunicació família i escola com a punt d’unió d’expectatives compartides en l’educació dels fills i filles. Ho comparteixes?
- L’Edcamp, un espai de trobada i conversa per a l’educació. T’hi sumes?
Pep Prat, promotor del moviment Edcamp
Tant en termes de drets dels infants com de lluita contra les desigualtats socials, els primers anys de vida són claus per afavorir la igualtat d’oportunitats educatives i el desenvolupament neurològic i socioafectiu dels infants. No obstant, la universalització de la primera etapa de l’educació infantil de 0 a 3 anys encara presenta molts reptes, no únicament els vinculats a les polítiques d'equitat sinó també els relacionats amb les característiques del propi context educatiu que en garanteixin la qualitat.
De fet, la relació família-escola, l’acompanyament a infants amb necessitats educatives especials, el conflicte a l’aula o la formació són alguns dels reptes que aborda l’etapa educativa dels 0 als 3 anys. Aquests i altres aspectes transcendentals els van abordar educadors, professionals de l’educació, mares i pares, estudiants i més persones interessades a l’Edcamp 0-3 del passat 25 de gener.
Però, què és un Edcamp? Un Edcamp és una trobada oberta a totes les persones de la comunitat educativa amb ganes d’aprendre, compartir, crear xarxa i transformar l’educació. Es basa en un espai d’aprenentatge entre iguals on a través de la conversa els participants comparteixen les seves experteses, passions, interessos, coneixements, bagatges i experiències relacionades amb l’educació. Tothom pot impulsar un edcamp, només es necessita entusiasme i motivació!
Aquest moviment horitzontal de persones compromeses amb l’educació va néixer l’any 2010 a Filadèlfia (USA) i va ser organitzat per un grup de mestres que volien compartir els seus aprenentatges sobre ciències de la computació. Des d’aleshores, s’han organitzat més de 1.000 Edcamps arreu del món amb l’impuls d’Edcamp Foundation i els seus aliats internacionals, entre ells la Fundació Jaume Bofill, que en els últims anys ha acompanyat als equips impulsors de més de 70 Edcamps a Catalunya.
Gràcies als debats que es van generar a les sessions i a la participació de tots els agents de la comunitat educativa, a l’Edcamp 0-3 es van poder compartir aprenentatges i conclusions sobre tots els temes proposats prèviament. Us en compartim alguns.
Com dissenyem els espais i materials?
Introduir l’aprenentatge globalitzat i significatiu en aquesta etapa implica posar en marxa noves pràctiques educatives i reconèixer noves formes d’organització dels espais i materials dels quals disposem. Cal crear contextos d’aprenentatge rics en interaccions tant entre les persones (infants, educadors, famílies) com amb els objectes i materials, que propiciïn al màxim el desenvolupament cognitiu, físic i socioafectiu dels infants.
Per aconseguir-ho, és important que en el disseny dels ambients d’aprenentatge (de l’escola bressol, dels espais familiars…) tinguem en compte el valor educatiu i el potencial de tots els espais i no únicament els vinculats a l’aula (vestíbul, passadissos…). Sobretot, és necessari que entre aquests espais hi hagi materials adequats a les necessitats i interessos dels infants i rics en estímuls que afavoreixin la seva activitat i el seu desenvolupament.
Una de les millors formes per aconseguir-ho és fent circular els diferents materials entre les diverses estances, evitant així que el material sigui estàtic. A més, s’ha de tenir en compte el volum de material de cada espai, ja que l’escassetat d’aquest provoca que l’activitat sigui menys atractiva i un excés d’ell podria ser contraproduent dificultant a l’infant que es centri amb una tasca o material. És per això que s’aconsella anar-ne afegint mica en mica a mesura que l’infant s’ha familiaritzat amb ell i n’ha fet ús.
Com a exemples de materials podem utilitzar materials tous com coixins que facilitin el moviment i la relaxació i materials durs, com bancs de fusta o d’altres que ajudin a desenvolupar les habilitats motrius. Per poder decidir quin material es posa a cada espai l’educador ha de conèixer molt bé el grup-classe i tenir en compte el nivell maduratiu dels infants, personalitzant i oferint els materials més adients a cada moment.
Aquest ha de ser atractiu i agradable i a més, s’ha d’anar endreçant al llarg del joc per intentar mantenir l’espai ordenat. Com a idea a destacar, és vital que l’educador presenti als infants els materials dels diferents espais per tal que els coneguin i, sobretot, fer-ho amb una actitud motivant i convidant a l’infant a fer-ne ús per tal d’evitar “cistelles plenes de material aturat”.
Finalment, cal compartir l’espai amb l’equip i establir unes normes comunes per tal de garantir que l’infant aprèn gaudint i que la relació amb els altres és positiva i enriquidora.
La relació família-escola
Un altre dels temes estrella de l’Edcamp 0-3 va ser la relació que s’estableix entre la família i l’escola. Els valors compartits respecte l’educació dels fills i filles, la gestió de les expectatives mútues i la comunicació fluïda i constant totalment necessària per la cura i el benestar de l’infant fan d’aquest repte un dels temes clau en aquesta etapa. De fet, va generar tant interès que es van habilitar dos espais per tal que tothom que ho desitgés hi pogués participar. Ambdós espais es van qüestionar força com hauria de ser aquesta relació, la comunicació per fer possible una relació enriquidora i la possibilitat d’establir-hi algun límit.
Els participants van coincidir en proposar que hi ha d’haver una relació propera entre família i escola, convidant-los a participar en diverses activitats diàries i creant espais de trobada que sorgeixin també de l’interès de la família, com espais de creació de materials, comissions, assemblees, entre altres, i donant oportunitat a participar en activitats al voltant de festes escolars com el Carnestoltes a través de l’explicació d’una història o conte o la festa final de curs, ajudant a organitzar-la i dissenyar-la.
La comunicació ha de ser fluïda i diària, a través de la converses presencials i amb llibretes, blogs de l’escola i altres recursos de què disposi cada centre per tal de compartir l’evolució de l’infant, tenint clar allò que per al docent és important i escoltant necessitats i inquietuds dels pares.
La mirada dels educadors cap a les famílies és un aspecte a considerar i a tenir molt en compte, perquè és important no jutjar mai a les famílies, escoltar els seus neguits i fer-les sentir benvingudes, deixant de banda si participen més o menys a les activitats i al dia a dia de l’escola.
D’altra banda, tot i l’obertura del centre a les famílies és important que l’escola tingui clar i marqui uns límits comuns i, sobretot, comunicar-ho a l’inici de curs i en diverses entrevistes. Finalment, les sessions van acabar amb la idea de fer entendre a les famílies que totes formen part d’un mateix grup, d’una tribu, i que totes volen el millor pels seus fills i filles, així que és important treballar col·laborativament pel bé dels infants.
Vida quotidiana i autonomia: com ho treballem?
La vida quotidiana a la primera infància té molt valor perquè permet desenvolupar aprenentatges que serviran als infants durant tota la vida. Per això, també va ser present en l’Edcamp. La sessió va girar entorn de la idea de quotidianitat i autonomia, i la importància de l’observació per part de l’educador per saber en quin moment es troben els infants.
En relació a la primera idea, es va destacar la necessitat de donar la importància que realment té la quotidianitat a l’etapa 0-3 i compartir el projecte educatiu de l’escola amb les famílies, valorant tot els aprenentatges que fan els infants en relació a accions i maneres de fer del dia a dia: com menjar amb cullera, rentar-se les mans, posar aigua amb la gerra, entre moltes altres, i que van més enllà de rutines i hàbits.
Aquesta quotidianitat va lligada amb l’autonomia, perquè els infants necessiten que els educadors els acompanyin en aquest camí. Tot i així, la manera com fem l’acompanyament fomentarà en més o menys mesura el desenvolupament d’aquesta.
Pel que fa a la segona idea, l’educador ha de conèixer molt bé l’infant i saber en quin moment es troba, per tal que tot el que se li proposi estigui adaptat al nivell evolutiu i maduratiu, tenint molt clar i respectant que cadascú aprèn al seu ritme. A més, s’han de conèixer les característiques i necessitats de cada etapa per oferir el que es necessita, però sense arribar a que sigui mecànic i tenint molt en compte la situació familiar. Finalment la sessió acaba amb la idea que la quotidianitat no és important només a l’escola bressol, sinó a tota l’escolarització.
La qualitat i profunditat dels debats i aprenentatges compartits van ser possibles gràcies a la gran motivació i ganes del col·lectiu 0-3, demostrant que aquest Edcamp, el primer Edcamp temàtic sobre l’etapa 0-3, no serà ni molt menys el darrer. El col·lectiu de la primera infància demana espais i moments de trobada on compartir i connectar amb altres persones, i des del moviment Edcamp estarem encantades d’acompanyar-los en aquest camí.
Us animem a visitar el mapa de sessions digital que van crear les participants de l’Edcamp 0-3 juntament amb tots els documents generats a cada sessió i que recullen les idees principals i aprenentatges compartits.
I, si creieu que l’Edcamp és una bona oportunitat per crear espais de trobada entre persones interessades en l’educació, sigui de l’etapa 0-3 o de qualsevol altra, i teniu ganes d’organitzar-ne algun, podeu contactar amb el Moviment Edcamp de la Fundació Bofill i us acompanyarem encantades!
