5 verbs per promoure la lectura quan es reprengui l’escola

Què ens cal per a una represa de la vida escolar en què la lectura jugui un paper cabdal? Des de la incertesa i els dubtes que l’actual conjuntura genera, proposo cinc verbs que poden servir-nos com a punt de partida:

1.- Escoltar. No se m’acut una millor manera de començar a imaginar aquesta futura tornada que escoltar i considerar aquelles idees que fa temps que ressonen en els mons de l’educació i la mediació lectora. Perquè, de fet, el repte de fomentar més i millor la lectura a les escoles sempre hi ha sigut i ja trobem camins traçats. És per això que les reflexions que aquí exposo no pretenen constituir cap flamant fórmula màgica; aquestes són, en certa manera, l’eco de moltes veus que ja treballen en aquest sentit i que caldrà seguir escoltant.

2.- Pensar. El dia a dia d’una escola és de tot menys pausat. Escàs és el temps que pot dedicar-se a repensar col·lectivament la pràctica educativa; cal prioritzar i sovint no podem afrontar tots els reptes que voldríem. Però si desitgem de debò impulsar la lectura, penso que cal trobar espais per formar-nos, rumiar, decidir cap a on volem anar i –molt important– deixar-ho per escrit. Tot plegat exigeix temps i sovint els resultats només es veuen a llarg termini, però, com ja ens va ensenyar Michael Ende a Momo, a vegades anar a poc a poc ens fa avançar més.

Una bona manera de vertebrar aquests processos pot ser elaborar –si no se’n disposa encara– el PLEC (Pla de Lectura de Centre). En definitiva, però, del que es tracta és de definir quins objectius han de guiar la nostra pràctica i fer-nos preguntes com ara:

On?

En un moment en què sembla que caldrà repensar alguns espais dels centres –un procés en què molts ja fa temps que s’hi troben immersos per motius pedagògics– és interessant preguntar-nos com podem fer que la lectura es respiri en diferents racons de l’escola. Això sí, amb un epicentre: la biblioteca escolar. Una biblioteca viva i en condicions, amb una persona formada al capdavant que disposi d’un bon gruix d’hores setmanals per dedicar-s’hi. Una biblioteca que, entre altres funcions, s’encarregui d’articular el foment i la formació lectora a l’escola.

Quan i com?

Quanta estona es dedica a cada tipus de lectura? Com s’aconsegueix que aquests temps siguin de qualitat? Lectura lliure, lectura en veu alta per part de la mestra o el mestre, narració oral, conversa literària, visita setmanal a la biblioteca escolar... Es tracta de veure com podem incorporar determinades rutines lectores d’efectivitat contrastada i per a què ho volem fer. L’important és no perdre de vista que hem d’aconseguir que els infants gaudeixin de la lectura, que s’hi impliquin personalment i la visquin com un fet propi. A partir d’aquí és quan podrem acompanyar-los perquè vagin cada vegada més enllà amb les seves lectures i esdevinguin així lectors més competents.

I no oblidem la competència informacional! En un moment en què els conceptes d’«infoxicació» i «notícies falses» estan a l’ordre del dia, és més important que mai treballar com respondre reflexivament i crítica a la informació que es rep. Això també és lectura.

Amb què?

Quines lectures mobilitzem? Hem de traçar itineraris lectors: pensar quines tipologies discursives i quines obres ens agradaria que els infants haguessin viscut –mitjançant les diferents pràctiques esmentades– quan finalitzin el seu pas per l’escola. En aquest punt cal consensuar criteris des d’una mirada oberta que aposti per la diversitat. Per exemple, aquesta crisi ha posat sobre la taula la necessitat d’explorar nous suports i formats –llibres electrònics, audiollibres, obres de ficció digital...–. Quin paper volem que juguin?

Per a qui?

No podem oblidar que tot plegat ho fem per als infants: nenes i nens amb realitats diferents, cadascú amb la seva motxilla. Cal adaptar-se sempre a cada context. I en aquest «per a qui» hem d’incloure necessàriament les famílies. Si una cosa ha evidenciat aquesta crisi és la necessitat d’imaginar com l’escola pot contribuir a fer les llars més lectores. En aquest punt es poden pensar dinàmiques i activitats per implicar les famílies en el fet lector –préstec, maletes viatgeres (amb uns objectius clars), esdeveniments literaris...–; accions fora de l’horari lectiu adreçades directament a elles –clubs de lectura, xerrades i càpsules formatives, una comissió de biblioteca en què puguin participar...–; estratègies per fomentar que els infants comencin a crear les seves biblioteques personals –compra de determinats llibres que els infants després es quedin a casa, llistes de recomanacions a les famílies, visites escolars a la llibreria més propera, etc.

3.- Teixir. Ara que tant es parla de «distanciament social» –almenys físic– jo parlaria també d’«apropament local». Si, com apuntava més amunt, les escoles van de bòlit i el temps escasseja, què millor que treballar braç a braç amb la biblioteca pública de la nostra zona? Per què no tenir una llibreria de confiança que ens aconselli i ens mantingui informats de les novetats i a la qual també, és clar, fer les nostres adquisicions? Aquest «teixir» ha de significar establir en relacions simbiòtiques que ens permetin treure partit i estimular la xarxa cultural que ens envolta.

4.- Reclamar. Els equips professionals de les escoles –almenys aquells que jo conec– ­­han demostrat aquestes setmanes que poden amb tot i més i que la seva capacitat per afrontar reptes sobrevinguts és extraordinària. Ara bé, penso que no es pot caure en la trampa d’atribuir-los sempre tota la responsabilitat. Calen recursos i una aposta clara i ferma per part de les administracions perquè la lectura sigui un aspecte clau a totes les escoles, perquè puguin materialitzar-se les idees que aquí exposo i que això no depengui de la bona voluntat o no de cada equip.

5.- Adaptar-se. Res és segur i inequívoc ara mateix. Davant la possibilitat que circumstàncies inèdites marquin el retorn a les aules, serà més necessari que mai tenir capacitat d’adaptació per trobar solucions als reptes que ens planteja el nou context , una qualitat, de fet, inherent al món educatiu.

Del que estic convençut, tot i el gran interrogant que es presenta, és que la lectura ha de ser una de les claus de volta per afrontar aquest repte.