Amb un 1% del pressupost de Drets Socials es poden garantir dues setmanes de casals i campus d’estiu als infants en situació de pobresa

• Una política comunitària, realista i efectiva: Educació 360 proposa una mesura per beneficiar els 220.000 infants i adolescents de 6 a 16 anys ja detectats en situació de vulnerabilitat social i les seves famílies.

• Primer pas: L’Aliança Educació 360 ho reclama per desplegar l’Estratègia de lluita contra la pobresa infantil, com a primer pas per universalitzar el lleure d’estiu, tal com reclama el manifest “A l’estiu ens hi juguem molt”.
  
• Un estiu de desigualtats: Educació 360 denuncia que aquest estiu milers d’infants i adolescents es quedaran sense activitats. La infància és el grup d’edat més empobrit a Catalunya (un 35% dels infants i adolescents estan en risc de pobresa o exclusió). El 60% dels infants amb menys recursos no fan cap activitat.

Adjunt: “Dues setmanes d’activitats de lleure a l’estiu per a infants i adolescents en situació de pobresa: primer pas cap a la universalització. Una mesura prioritària per al desplegament de l’Estratègia de lluita contra la pobresa infantil a Catalunya".

L’Aliança Educació 360, formada per més de 400 entitats i institucions compromeses amb el dret a l’educació a temps complet, denuncia que aquest estiu milers d’infants i adolescents es tornaran a quedar sense lleure d'estiu i s’eixamplaran les desigualtats socials i educatives. La infància és el grup d’edat més empobrit a Catalunya, amb un 34,7% dels infants i adolescents (0-17 anys) en risc de pobresa o exclusió social (taxa AROPE, ECV-Idescat, 2024), una proporció molt superior al conjunt de la població catalana (24%). És l’únic col·lectiu on la pobresa incrementa respecte a anys anteriors.

En aquest context, l’Aliança reclama garantir dues setmanes d’activitats de lleure d’estiu per a infants i adolescents de 6 a 16 anys en situació de pobresa, en el marc de l’Estratègia de lluita contra la pobresa infantil a Catalunya i com a primer pas per universalitzar el lleure d’estiu. És l’objectiu d’una proposta que l’Aliança presenta amb una estimació de costos que suposaria i una proposta de coordinació entre departaments de la Generalitat, en col·laboració amb el món local.

La mesura garanteix dues setmanes de casals o campus de matí i tarda, amb un dinar saludable diari, amb valor educatiu i en entorns no segregats, així com l’acompanyament a les famílies per facilitar els tràmits i assegurar un accés assequible. Alhora, contempla que les experiències combinin aprenentatges, benestar emocional, vincles socials, contacte amb la natura i foment de l’ús del català i l’hàbit lector.

“Si ja tenim identificats quins alumnes estan en situació de pobresa, i sabem la importància social i educativa del lleure a l’estiu, per què ens n’oblidem quan s’acaba el curs escolar i no els garantim almenys dues setmanes d’activitats?”, es pregunta la directora de l’Aliança Educació 360, Maria Truñó.

Amb l’objectiu d’avançar cap a la universalització, per tal de fer operativa la mesura, Educació 360 proposa focalitzar-se en els infants i adolescents d’entre 6 i 16 anys (escolaritzats entre 1r de primària i 4t d’ESO) registrats per part de l’administració educativa com alumnat amb Necessitats Específiques de Suport Educatiu derivades de situaciones socioecònomiques i socioculturals especialment desafavorides (NESE-B). Segons dades públiques d’Estadística del Departament d’Educació, actualment 220.000 infants i adolescents es troben en aquesta situació a Catalunya.

L’Aliança Educació 360 calcula que el cost total d’aquesta mesura és de 47 milions d’euros anuals, al voltant de l’1% de l’actual pressupost del Departament de Drets Socials i Inclusió, que la Generalitat hauria de transferir com a finançament estable als ens locals en funció del número d’infants i adolescents en situació de pobresa que hi viuen (alumnat NESE-B de 6 a 16 anys).

La mesura s’inscriu en diversos eixos de l’Estratègia de lluita contra la pobresa infantil de Catalunya 2025-2030, aprovada per Acord de Govern i presentada pel President Salvador Illa i la Consellera Mònica Martínez Bravo el passat mes de maig. En concret, seria part del desplegament dels eixos sobre l’accés al lleure educatiu i activitats fora escola (eix 2), l’impuls de xarxes educatives comunitàries (eix 2), l’alimentació saludable i la prevenció i abordatge de l’obesitat infantil (eix 3) i les polítiques de l’ocupació i ajudes a la conciliació familiar (eix 4).

Amb aquesta proposta, seria el Departament de Drets Socials i Inclusió, que lidera l’Estratègia, l’encarregat de coordinar el desplegament de la mesura en cooperació amb el Departament d’Educació, que és qui coneix i registra les situacions socioeconòmiques desfavorides (alumnat amb NESE-B) a través de l'Identificador d’Alumne (IDALU) en el seu Registre d’Alumnat (RALC).

Una inversió social estratègica per reduir desigualtats

El cost de la mesura parteix dels preus màxims de les activitats d’estiu i totes les despeses associades (personal, alimentació, transport, materials, assegurances…), contemplades a les bases pels ajuts de l’Ajuntament de Barcelona. Així, el cost d’una setmana de casal, de dilluns a divendres, de matí i tarda i amb els àpats inclosos, és de fins a 148 euros per infant o adolescent i, per tant, 296 per les dues setmanes (tenint en compte, alhora, que el cost de Barcelona pot ser lleugerament superior a altres municipis).

Garantir l’accés al lleure d’estiu per als 220.000 infants i adolescents identificats com a NESE-B tindria un cost global de 65,12 milions d’euros. El càlcul definitiu té en compte, però, que fins i tot entre les famílies amb nivell socioeconòmic alt la participació no és total (se situa en un 72% segons l’Enquesta de l’Aliança Educació 360, 2023). Així, la mesura proposada preveu una cobertura que assimili la mateixa participació, i amb aquest mateix percentatge el cost anual seria de 46,88 milions d’euros anuals.

De cara a implementar-la, l’Aliança Educació 360 contempla considerar una possible primera fase pilot, assolir el 100% de participació d’infants i adolescents de 6 a 16 anys en situació de pobresa i també el previsible augment de la detecció d’aquestes situacions.

La proposta recull igualment dos escenaris de futur: Un primer que passa per considerar la cobertura també de colònies o campaments, tenint en compte que només hi participen un 15% d’infants i adolescents de famílies amb baixos recursos, amb una setmana de casals o campus i l’altra de colònies o campaments. En aquest cas, el cost total seria de 59,24 milions d’euros. Un segon, incloure els infants d’entre els 3 i els 6 anys detectats com alumnat amb NESE-B (uns 56.000 nens i nenes actualment) a la cobertura de dues setmanes de casals d’estiu. Aquest escenari suposaria una inversió total estimada de 58,81 milions d’euros.

L’Aliança Educació 360 recorda que l’impacte econòmic per Catalunya de la pobresa infantil és d’11.800 milions d’euros anuals, un 5% del PIB (segons l’Alt Comissionat contra la Pobresa Infantil) i recorda que la inversió per garantir aquesta mesura és estratègica per reduir desigualtats tant socials com educatives i millorar el benestar i la inclusió social, en línia amb les recomanacions europees.

Una mesura per superar totes les barreres a les activitats d’estiu

Actualment, el principal obstacle per a la majoria de famílies que queden fora de les activitats d’estiu és el preu. Segons Educació 360, la transferència de la Generalitat als ajuntaments o als consells comarcals, respectant l’autonomia local i els criteris i sistemes propis (gratuïtat, tarifació social, beques o altres ajuts), permetria reduir o eliminar el cost per a les famílies i assegurar que cap infant i adolescent en situació de pobresa topa amb la barrera econòmica per participar-hi.

Al mateix temps, l’Aliança assenyala també les barreres informatives i administratives com dos dels altres grans impediments per accedir a activitats d’estiu. En aquest sentit, demanen un bon acompanyament a les famílies com a mesura bàsica per informar i donar a conèixer els beneficis socials i el valor educatiu del lleure d’estiu, així com reforçar la comunicació de les activitats de qualitat i proximitat a l’abast.

Igualment, per eliminar les barreres administratives proposa facilitar la preinscripció amb missatges de mòbil personalitzats, adaptats a la realitat de les famílies aprofitant les dades que les administraciones ja coneixen, per superar els obstacles burocràtics o vinculats a les bretxes digitals i lingüístiques.

La cooperació entre administracions és bàsica

Educació 360 també assenyala la necessitat d’estructurar la cooperació entre administracions i respectar l’autonomia local per assegurar que la mesura s’implementa de manera efectiva i adaptada a cada realitat territorial.

Pel que fa a la Generalitat, a partir dels departaments de Drets Socials i d’Educació. Drets Socials s’ocuparia del lideratge polític i pressupostari, de la coordinació i el marc normatiu i de transferir els recursos als ens locals, i Educació de la cessió de dades de l’alumnat amb necessitats socials (NESE-B) al registre de Catalunya (RALC), així com del suport a l’acompanyament familiar dels equips docents i socials dels centres.

A nivell local, els ajuntaments o consells comarcals serien els encarregats, en primer lloc, d’assegurar i coordinar una oferta de qualitat al territori i, amb aquestes transferències, de facilitar-ne l’accés sense barreres econòmiques, informatives i administratives, en col·laboració amb els diversos serveis públics i la xarxa d’entitats i teixit del municipi.

Finalment, pel que fa als centres i serveis educatius, les tutories i les figures socials com les tècniques d’integració social (TIS), educadores socials i equips d’assessorament i orientació psicopedagògica (EAP) permetrien acompanyar i informar les famílies.

La importància del lleure d’estiu en l’actual context social i educatiu

Per l’Aliança Educació 360 aquesta proposta és un primer pas per universalitzar el lleure a l’estiu, com ha reclamat darrerament una àmplia representació de la societat civil, amb més de 40 entitats, federacions i col·legis professionals d’àmbits molt diversos, amb el manifest “A l’estiu ens hi juguem molt”.

El lleure educatiu d’estiu reforça aprenentatges i afavoreix el benestar físic i emocional, l’autonomia, la creativitat i la socialització de la infància i l’adolescència. A més a més, facilita la conciliació familiar i promou vincles diversos i la cohesió social.

Malgrat això, i encara que precisament són els infants i joves de famílies amb menys capital econòmic, social i cultural els que més recullen els beneficis del lleure d’estiu, el 60% dels infants amb menys recursos no fan cap activitat.