Presentació de l'Anuari 2013. L'estat de l'educació a Catalunya

RODA DE PREMSA: Dijous 21 de novembre de 2013, a les 11:00h a la Sala de conferències del Col·legi de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya (Rambla de Catalunya 8, pral., Barcelona), Ismael Palacín, director de la Fundació Jaume Bofill, i Miquel Martínez i Bernat Albaigés, directors de l'Anuari, van presentar en roda de premsa l'Anuari 2013. L'estat de l'educació a Catalunya.

L'Anuari 2013 de la Fundació Jaume Bofill consta de quatre parts. Els primers capítols estan dedicats als Indicadors sobre l'èxit educatiu a Catalunya on s'analitzen els condicionants d'origen, de sistema i de destí. L'apartat de Mirades sobre l'èxit educatiu analitza quantitativament i qualitativa la situació en què es troben avui en dia els joves en relació a l'educació, la formació i el mercat de treball. La tercera part centrada en l'Agenda política, comença amb una anàlisi de l'acció de govern entre el 2010 i 2013 en matèria de política educativa, continua amb la valoració de l'abast del canvis que proposa la controvertida LOMCE i finalitza posant el focus en polítiques socioeducatives, de formació i ocupació remarcant la importància de l'aprenentatge al llarg de la vida. L'últim apartat sobre Recerca i innovació repassa diferents projectes de recerca que s'estan duent a terme i desenvolupa més abastament les tendències internacionals en matèria de polítiques sobre recerca i innovació en educació. L'estat de l'educació a Catalunya. Anuari 2013 fa una anàlisi rigorosa amb dades dels següents indicadors educatius:

- La millora del sistema educatiu català: ha millorat els seus resultats educatius globals any rere any des del 2008.

- La reducció de l'abandonament educatiu prematur: s'ha reduït entre els anys 2008 i 2012 per sobre de la mitjana espanyola i europea.

- El paper clau del professorat: aquesta millora de resultats del sistema educatiu no hagués estat possible sense el professorat, tot i tenir més hores de docència, ràtios més elevades, menys personal de suport i menys salari.

- La disminució de la despesa pública en educació a Catalunya: és inferior a la mitjana europea i fa que les xifres comprometin la inversió necessària en polítiques d'equitat per assolir l'èxit educatiu.

- L'augment de la vulnerabilitat social entre el 2008 i 2012: ha augmentat la taxa d'atur, el percentatge de llars amb infants sense cap membre ocupat, la taxa de risc de pobresa, la taxa de risc de pobresa infantil i la ràtio de desigualat social 80/20.

- L'augment de joves de 16 a 29 anys que creuen que és una mala idea abandonar els estudis per incorporar-se a una feina: el percentatge d'alumnat de 20 anys o més als cicles formatius de grau mitjà s'ha incrementat d'ençà del curs 2008/2009.

- El retrocés de la participació a la formació al llarg de la vida: al 2010 hi havia més població adulta que s'estava formant que a l'any 2012. Són proporcions que ens allunyen de l'objectiu del 15% establert per l'estratègia Europa 2020.

-  Els àmbits de reforma: les reformes no han d'anar adreçades únicament sobre el sistema educatiu sinó també sobre el mercat de treball.

- L'objectiu prioritari és mantenir la qualitat del sistema: per això cal continuar la resistència legal i pedagògica en contra de l'aplicació de la LOMCE.Miquel Martínez, catedràtic de teoria de l'educació a la Universitat de Barcelona, i Bernat Albaigés, investigador en l'àmbit de l'educació, han dirigit aquest informe i han comptat amb la col·laboració d'un ampli equip d'experts.