Què ha de ser gratuït en l’educació obligatòria?

Garantir una educació totalment gratuïta a tots els centres sostinguts amb fons públics requeriria una inversió aproximada de 465 milions d’euros anuals: 268 milions en els centres públics, 197 en els concertats.

A Catalunya, la gratuïtat de l’educació universal i obligatòria ha estat tradicionalment una assignatura pendent.

D’una banda, actualment tenim en el nostre sistema vora 330.000 alumnes, de P3 a 4t d’ESO, matriculats en centres concertats que carreguen a les famílies quotes d’escolarització. Al costat d’això, convé també destacar la no gratuïtat d’altres serveis i activitats que, més enllà de la simple escolarització, poden esdevenir recursos educatius de qualitat per al conjunt de l’alumnat: activitats complementàries, sortides i colònies, material escolar, etc. I aquesta situació fa referència tant a l’escola pública com a la concertada.

Una educació de servei públic que vulgui oferir qualitat i equitat no es pot permetre mantenir barreres econòmiques als recursos i les oportunitats educatives.

Convé, per tant preguntar-se: com podem avançar en el camí cap a la plena gratuïtat dels ensenyaments d’una forma decidida i alhora realista?

Aquests és l’interrogant que motiva l’acte públic que aquí presentem sota el títol “Per un ensenyament gratuït: què ha de ser gratuït en l’educació obligatòria?”, que tindrà lloc al Palau Robert de Barcelona, el proper 4 de desembre de 18.00h a 20.00h.

Per donar-hi resposta, comptarem amb experts, autoritats nacionals i internacionals, que aportaran anàlisi, reflexions i propostes aterrades sobre el tema. Cal fer menció especial de Francesc Pedró, director de polítiques educatives de la UNESCO i director del darrer anuari de l’educació de la Fundació Jaume Bofill, qui oferirà la ponència inicial de l’acte. En la taula rodona, participarà Thomas Radinger, analista de l’OCDE expert en finançament de l’educació.

Trobareu més informació sobre els continguts i el programa de l’acte en la nota de premsa adjunta, i aquí.