Què podem fer per trencar el binomi pobresa-fracàs escolar?

La relació entre educació i pobresa és el centre d’atenció d’un bon nombre d’actors vinculats a l’àmbit de l’exclusió social. Molts d’ells tenen les seves reivindicacions específiques i han estat els interlocutors de l’administració en el disseny de polítiques públiques sectorials. D’altra banda, existeix un volum important de recerca sobre la relació entre pobresa i èxit escolar i hi ha molt coneixement disponible sobre quins són els eixos clau per combatre els efectes de la pobresa sobre l’escola, tot i que sospitem que no ha estat prou explotat en la seva capacitat de transformar-se en propostes concretes.

En definitiva, s’ha generat recerca i evidències sobre accions polítiques i programes d’intervenció que poden funcionar, orientades a abordar les relacions entre pobresa i educació. Seria possible construir, a partir del coneixement disponible, una agenda clara i ambiciosa? Que aporti estratègia als diferents actors sobre quin tipus d’acció és imprescindible emprendre per combatre la pobresa i els seus efectes sobre les possibilitats i oportunitats educatives? Quines polítiques podríem fer en aquests moments, de crisi i urgència? Quines hem de començar a preveure per quan la situació econòmica millori i previsiblement hi hagi més recursos públics per destinar-hi?

Aquest és el punt de vista des del que iniciem el projecte “Pobresa i èxit escolar”. Els investigadors Pau Marí-Klose  i Albert Julià, estan fent una revisió de la literatura existent que permeti elaborar una agenda d’intervenció, que apel·li a diferents actors en diferents terminis d’execució, per tal de minimitzar la relació entre pobresa i èxit educatiu. L’aplicabilitat i la possibilitat real d’implementació de les mesures proposades són els principis que guien el desenvolupament del projecte.