Créixer en família: Guia de 16-18 anys

En aquesta etapa no podem parlar d’adolescència en singular, sinó que ho hem de fer en plural, les adolescències com aquells elements, aquells factors, que conflueixen en una persona que viu un moment vital de la seva vida, en un context social i cultural determinat. En l’adolescència tardana, que és a la que farem referència en aquesta guia, la persona està en fase de consolidar i, per tant, d’afrontar un nombre de canvis, transformacions, que siguin com siguin no la deixen indiferent, ja que, sobretot, la influencien i actuen vers la construcció de la seva identitat.

L’adolescència s’inicia, com a etapa evolutiva, cap als dotze anys i és difícil delimitar quan s’acaba, encara que l’arribada als 18 anys, i la majoria d’edat civil, determini el pas a una etapa a la qual anomenen joventut.

És, per tant, un espai vital de trànsit de la infància (una etapa on imperen els factors protectors i de drets, per part de la societat) a l’edat adulta (moment en què s’eludeixen els factors de protecció, es presenten els d’autonomia i s’inicia una etapa important de responsabilitats, ja siguin cap a la societat o cap a un mateix).

En aquesta etapa de transició hem de fer esment de les característiques següents:

– Consolidació dels canvis físics, hormonals i psicològics que es van iniciar en la pubertat i que en aquesta etapa estan finalitzant. Aquest és un moment clau per a l’acceptació del propi cos i de la pròpia manera de ser, i d’actuar o no, i, en conseqüència, és un moment clau per al desenvolupament psicològic del jove, ja que en aquest moment d’indecisió poden aparèixer trastorns de la personalitat importants, trastorns alimentaris, cansaments sobtats i inesperats o, en canvi, estadis d’hiperactivitat absoluta, dificultats d’adaptació als períodes de son, conductes sexuals de risc, dependència del consum de substàncies tòxiques, etc.

– Condicions cognitives de l’aprenentatge: en aquesta etapa aprendre no s’ha de limitar a incorporar i repetir coneixements, sinó que s’ha de saber aprendre a seleccionar, organitzar i utilitzar de forma activa les moltes informacions que es reben.

– Noves capacitats de raonament en relació amb les que presenten en les etapes evolutives anteriors. Aquest raonament es produeix mitjançant la descripció d’hipòtesis, ja que els adolescents necessiten, requereixen, buscar l’explicació o les explicacions del que està i els està succeint.

– Coneixement i consideració de les diferents possibilitats d’una situació: no es limiten a analitzar i pensar en una realitat concreta, L’adolescència tardana, doncs, té com a fita principal la consolidació d’una identitat pròpia i el pas, amb moltes cauteles, cap al món dels adults.

Aquests moments de la vida es caracteritzen perquè els adolescents viuen amb intensitat el present, mentre que el passat i el futur passen a un segon pla. Necessiten i busquen estímuls i respostes immediates perquè els permetin viure el present amb la màxima intensitat.