El Panel de Polítiques Públiques Locals de la Fundació Carles Pi i Sunyer, en col·laboració amb la Diputació de Barcelona i la Fundació Jaume Bofill, és una enquesta adreçada als tècnics i/o responsables dels ajuntaments de Catalunya, que ja es va fer l'any 2009 i que es repetirà periòdicament en el futur. L'enquesta aporta informació rellevant i actualitzada de les actuacions en l'àmbit de l'educació dels municipis catalans de més de 10.000 habitants. L'edició de l’any 2011, objecte d'anàlisi en aquest treball, ha obtingut respostes de 99 municipis, sobre un total de 121 municipis de més de 10.000 habitants.
En l'anàlisi del 2009, es proposava conèixer quines desigualtats hi havia entre municipis en l'àmbit de la política educativa i quins factors contribuïen a explicar aquestes desigualtats, en un context en què els ajuntaments han anat assumint un protagonisme cada cop més gran en el desplegament de polítiques educatives, fruit del procés de descentralització política que ha experimentat l'educació al nostre país els darrers anys, i en què les oportunitats educatives de la població estan cada cop més condicionades pel paper que assumeixen els ajuntaments als seus respectius territoris.
En aquesta anàlisi, es van constatar desigualtats territorials en la prevalença de determinats dèficits educatius (relacionats amb l’escolarització equilibrada, l'escolarització no obligatòria, l’èxit escolar, etc.), i també en el desplegament de polítiques en aquests àmbits d'actuació, entre les quals hi havia generalment una relació positiva: els municipis amb més complexitat socioeducativa solien presentar un desenvolupament més gran de polítiques educatives.
Per entendre aquestes desigualtats territorials, l'anàlisi també va posar de manifest l’existència de tres factors clau: la grandària del municipi, la seva composició social i el grau de coresponsabilitat educativa dels ajuntaments. En general, llevat de la provisió d’oferta d’educació infantil de primer cicle i de batxillerat, que respon a dinàmiques diferents, els municipis grans, amb una composició social desfavorida i amb ajuntaments amb un posicionament actiu en la planificació, la implementació i l’avaluació de polítiques educatives, acostumaven a obtenir nivells més elevats de desplegament d’aquestes polítiques.
Publicacions, vídeos, actes i posts
