Despertar el gust per l’aprenentatge de tot l’alumnat: una utopia feta realitat

Despertar el gust per aprendre de tot l’alumnat pot semblar una utopia. Hi ha, però, abundant coneixement teòric i pràctic que ens pot ajudar a donar resposta a aquest repte. El nostre punt de partida, però, no és cultivar el gust per aprendre com a contraposició a la cultura de l’esforç, sinó des de la perspectiva de cultivar el gust per esforçar-se de manera raonable i viure l’adquisició de coneixement i de competència com una recompensa prou vàlida.

Així, davant del repte de despertar el gust per aprendre de tot l’alumat, proposem reflexions i actuacions entorn de 4 idees força. La primera, que motivar per aprendre va més enllà d’alimentar la curiositat temporal o fomentar l’interès mediatitzat de l’alumnat, ja que existeix un continu entre motivacions intrínseques i extrínseques que ens convé conèixer i explorar. La segona, que el que veritablement motiva a aprendre als nostre alumnes és creure que elles i ells, siguin qui siguin, poden tenir èxit aprenent. Això implica reconèixer el paper que tenen variables afectives com la identitat, els interessos, percepció d’autoeficàcia i les aspiracions de l’alumnat en el seu aprenentatge. La tercera idea força ens diu que les característiques que fan que una proposta educativa fomenti l’aprenentatge són alhora aquelles que aconsegueixen un involucrament actiu i una participació genuïna de l’alumnat, el que ens porta a prioritzar la contextualització, el diàleg i la metacognició. I la quarta, que el gust per aprendre a l’escola es genera en gran manera pel fet de formar part d’una comunitat que comparteix objectius i valora l’aprenentatge, amb lideratges positius orientats a trobar solucions als obstacles que van sorgint contínuament.

Mesures:

• Motivar implica donar bons motius, compartint el sentit d’allò que fem a l’aula i fent l’alumnat partícip d’accions que tinguin sentit real per a ells i elles.
• Convé fomentar, a l’aula i a l’escola, una cultura de la inclusió orientada a la participació de totes les identitats, en lloc d’una cultura de l’exclusió justificada en nom de l’excel·lència i les identitats estereotip.
• L’aprenentatge requereix qualitat didàctica en l’ensenyament. Cal contextualització i diàleg a l’aula, així com una nova cultura de l’avaluació centrada en l’autoregulació.
• La modelització que fem els i les docents és clau, tant a nivell d’aula com de centre. No podem demanar motivació a l’aprenentatge i la millora si com a professionals e institucions no afrontem la nostra tasca diària des d’aquesta perspectiva.