Mesures i suports d’atenció a les necessitats educatives i diversificació curricular: què funciona per millorar els aprenentatges i reduir l’abandonament?

Com maximitzem les oportunitats d’aprenentatge per a tot l’alumnat en contextos escolars ordinaris? Aquesta és la pregunta necessària enfront de l’actual voluntat d’encabir, en el context català, totes les mesures d’atenció a la diversitat dins d’un sistema inclusiu que doni resposta a tot l’alumnat, en totes les etapes educatives. Un plantejament semblant posa en primer pla les mesures de diversificació de l’oferta curricular i obliga a repensar quines actuacions s’estan duent a terme, quines funcionen, quines no i què s’hauria de fer perquè funcionessin millor. És la mateixa pregunta que ha promogut arreu l’experimentació i l’avaluació de múltiples mesures i programes per oferir una resposta integral i efectiva als diferents ritmes i necessitats d’aprenentatge, en condicions d’equitat i d’igualtat d’oportunitats. I és, així mateix, la pregunta que ha motivat aquesta revisió sistemàtica d’evidències empíriques —i que vol contribuir al debat en el sistema educatiu català —sobre l’efectivitat d’aquestes mesures i suports d’atenció educativa.