Dins el món educatiu, existeix actualment el convenciment que, al costat de les competències cognitives “clàssiques”, relacionades amb àrees curriculars com les matemàtiques o la llengua, hi ha un altre tipus d’habilitats de gran transcendència per al desenvolupament personal i les oportunitats socials dels infants i els joves del segle xxi: són, d’una banda, les denominades habilitats socials i emocionals, i de l’altra, les competències metacognitives i regulatives.
Són nombroses les definicions que s’han fet d’unes i altres habilitats.
Per exemple, passarien per competències socioemocionals aspectes com la consciència i la gestió personal, la consciència social i les habilitats relacionals, o la capacitat de prendre decisions responsablement. Pel que fa a les competències metacognitives i d’autoregulació, s’acostuma a fer referència a les estratègies d’aprendre a aprendre i a elements motivacionals, d’autonomia, planificació i pensament crític.