Quin paper té l'educació en l'ascensor social a Catalunya? (resum)

Síntesi de l'#aulabofill "Quin paper té l'educació en l'ascensor social a Catalunya?", a càrrec dels autors Xavier Martínez Celorrio, professor de sociologia de l'educació de la UB i Antoni Marín Saldo, sociòleg i estadístic amb Josep M. Rañé, president del CTESC, Emili Pons, coordinador d'actuacions en matèria del sistema educatiu del Departament d'Ensenyament i Enric Canet, exdirector de l'escola Pia de Sant Antoni, i responsable de l'Associació Casal dels Infants.

La societat catalana és classista o meritocràtica? Pesa més l'herència familiar de classe o les possibilitats per progressar? Quin ha estat el pes de l'educació en la mobilitat social catalana? L'educació ha tingut el mateix efecte per a totes les generacions? L'esforç personal serveix per superar les desigualtats d'origen? Com s'explica que ens puguem comparar amb els països d'Europa amb més mobilitat social? I potser la pregunta més important: quins són els reptes socials i educatius en temps de crisi si volem preservar una societat que s'ha demostrat oberta, fluïda i meritocràtica durant tants anys?

L'estudi Educació i mobilitat social a Catalunya analitza la mobilitat i la fluïdesa social catalana per primera vegada des de 1972 i, específicament, la relaciona amb l'educació i en fa la comparativa amb altres països europeus. Les conclusions desmenteixen tòpics sobre la societat catalana i la seva incapacitat per millorar la classe social dels individus i analitzen els canvis de tendència a l'inici de l'actual crisi econòmica. L'estudi s'ha basat en les dades de l'enquesta Panel de Desigualtats Socials a Catalunya (PaD), una enquesta de la Fundació Jaume Bofill en què s'entrevisten anualment, des de fa una dècada, més de 4.600 individus i 2.000 llars de Catalunya.

Per a més informació, podeu consultar la informació relacionada.