6 claus de desconfinament a l'hora de dissenyar activitats educatives d’estiu

Si l’evolució de la pandèmia ho permet, enguany les activitats de lleure educatiu prendran un protagonisme destacat a l’hora de mirar de pal·liar els costos educatius, socials i emocionals que els mesos de confinament estan generant en els nens i les nenes del país. L’educació en el lleure és l’assenyalada, tant per a l’administració com per les entitats del sector, com la més indicada per a poder vertebrar una proposta d’estiu educador on la qualitat de les seves activitats i l’accés obert a tothom en siguin els identificadors principals.

Es fa més necessari que mai organitzar accions educatives i programes d’estiu enriquits però a ningú se li escapa que en el context de postconfinament aquestes activitats amb canalla s’hauran de dur a terme sota unes condicions excepcionals, on l’amenaça del virus serà encara molt present.

És important que les condicions de dificultat en les quals s’hauran de fer les activitats no creï impotència en les administracions i les entitats organitzadores ni incertesa en les famílies de les participants. Si això es produeix correm el risc, d’una banda, que l’oferta d’oportunitats educatives es redueixi en un moment en el que justament és necessari que s’ampliï, i de l’altra, que la canalla es quedi a casa per por d’una manca de control del risc de contagi.

Malgrat les notables diferències entre l’educació reglada i l’educació en el lleure, una fórmula per a trobar pistes de les condicions sota les quals s’haurien de fer aquestes activitats és ajustar a la idiosincràsia de cada tipus d’activitat (casals, campaments, colònies, etc.) les mesures preses en els processos de desconfinament escolar que ja s’han dut a terme en alguns estats europeus.

Partint d’aquestes experiències – especialment de la danesa que va ser pionera en reobrir les escoles per a totes les etapes – presentem 6 claus per organitzar i dissenyar els programes d’estiu educador tenint en compte les probables restriccions amb les que haurem de conviure. Cada una de les propostes té associades una sèrie d’idees que poden contribuir a fer-la possible i ja podem contemplar a l'hora de planificar les activitats.

Aquesta proposta, sense ser exhaustiva ni haver estat revisada per experts en salut pública, té la vocació de ser un punt de partida a l’hora de pensar en les diferents modulacions i adaptacions que es poden fer als programes i activitats d'estiu, en un moment en el qual probablement ens trobarem amb limitacions de tot tipus.

1. Accentuar les mesures de prevenció abans d’iniciar l’activitat. És important la identificació de possibles casos positius abans que entrin en contacte amb la resta de participants i monitors.

• Ajustar les mesures de prevenció de les activitats a la realitat de l’afectació local de la COVID-19.
• Consultar amb el pediatra si és segur participar de l’activitat en el cas de criatures que pertanyen a un grup de risc, que pateix diabetis, obesitat, una malaltia sanguínia o que han rebut un trasplantament o prenen medicació que suprimeix el seu sistema immunitari. I si és així, s’ha d’informar l’organització per a que prengui les mesures corresponents en cas necessari.
• Comprovar que no es té febre abans de sortir de casa, tant la canalla com els i les monitores i les persones amb qui conviuen, i no observar cap símptoma. En el cas que hi hagi algun indici de la malaltia, caldrà quedar-se a casa.
• Emprar l’ús de mascareta en el trajecte des de casa fins al lloc de l’activitat.

2. Reduir la densitat de persones en els espais d’activitat. És preferible reduir els grups i treballar en zones esponjades i ben ventilades per tal d’evitar el contacte constant amb múltiples criatures i responsables de l’activitat i així reduir les opcions de contagi.

• Treballar en petits grups de 5-7 criatures, quan l’activitat ho permeti.
• Ampliar els espais disponibles amb centres i equipaments públics del territori (biblioteques, escoles bressol, museus, etc.) i d’entitats locals que les puguin posar a disposició.
• Vetllar per que l’espai on es desenvolupen les activitats compti com a mínim amb 6m2 per participant.
• Potenciar la realització de les activitats a l’aire lliure i en la mesura del possible en contacte amb la natura.
• Vetllar perquè hi hagi espai suficient per a que no es produeixi aglomeració dins dels vehicles de transport col·lectiu, si l’activitat requereix d’un desplaçament.
• Organitzar horaris esglaonats per deixar i recollir la canalla i evitar la concentració de persones a la porta.

3. Reduir els desplaçaments. És possible que les mesures establertes per l’administració delimitin els trajectes o bé que sigui el propi context que ho requereixi. L’exposició a l’espai públic ha de ser la menor possible per tal d’evitar eventuals fonts de contagi.

• Adaptar els programes d’activitat a les característiques del propi territori i a la xarxa o programes d’atenció socioeducativa existents.
• Cercar espais el més a prop possible del lloc on viu el gruix de participants.
• En el cas de campaments, colònies i estades esportives preveure l’abastiment de recursos per reduir els desplaçaments.
• Potenciar l’autonomia de les activitats dels programes d’estiu.
• Cercar aliances amb actors i organitzacions locals per a proporcionar recursos personals, materials i de contingut o eixos de treball.
• Emprar les videotrucades per fer les reunions organitzatives en la mesura del possible.

4. Reduir els contactes dels participants i monitors abans de l’activitat. Cal mantenir la distància social i reduir la interacció amb persones i elements, per tal de reduir les fonts de transmissió del virus.

• Evitar qualsevol contacte físic amb el personal de les activitats, amb els altres acompanyants o les criatures, així com mantenir una distància mínima de 2 metres entre persones, en deixar i recollir la canalla.
• Evitar les parades innecessàries en el trajecte de casa fins al lloc de l’activitat.
• Evitar el desplaçament en transport públic si no és necessari.

5. Preservar l’espai de l’activitat el menys exposada a contactes exteriors. D’aquesta forma disminueixen les opcions de transferència de virus dins de la zona de treball.

• Evitar que els pares, mares o altres acompanyants de les criatures entrin dins dels equipaments.
• Evitar portar joguines o altres objectes de casa. Només s’admetran peces de roba addicionals o banyadors, si s’escau.
• Tenir a l’abast només el material i les joguines corresponents a les sessions d’aquell dia.

6. Extremar les mesures d’higiene. Una bona higiene dels i les participants i responsables així com la desinfecció de les zones i elements de treball contribueix a l’eliminació i a la no propagació del virus.

• Rentar-se les mans a fons abans de sortir de casa.
• Netejar regularment – dos cops al dia – les joguines i el material que s’utilitzi i desinfectar les superfícies d’aixetes, lavabos, taules, nanses de les portes, passamans, interruptors, etc.
• Habilitar punts de neteja de mans i vetllar per a que la canalla se les renti almenys cada dues hores, després de tossir o esternudar, abans i després de menjar i a l’entrada i a la sortida de l’activitat.
• Vetllar per que no es comparteixi el menjar i la beguda durant els àpats.