Què cal fer per garantir un estiu educatiu de qualitat i en base a l’equitat?

Edgar Iglesias és professor al Departament de Pedagogia a la Universitat de Girona (UdG) i membre de l’AEIRaval

Per què el temps educatiu d’estiu és més rellevant que mai?

Des del grup de recerca LIBERI en Infància, joventut i comunitat de la Universitat de Girona (UdG) hem iniciat una recerca en l’àmbit del temps educatiu d’estiu. Enguany aquest context educatiu està cridat a tenir una enorme rellevància. Ens trobem davant una crisi social en què l’emergència educativa és una de les derives que socialment i políticament hem d’abordar.

Pensem que no es tracta de recuperar un temps perdut - ja que la manca de presencialitat és irrecuperable - però sí de prendre encara més consciència de les desigualtats que ja teníem i, sobretot, de respondre a les necessitats educatives dels infants o joves. No li podem demanar a l’oferta educativa d’estiu que resolgui les desigualtats que ja arrossegàvem, però sí que a partir de les seves virtuts i bagatge es doni prioritat a l’equitat.

Durant aquestes setmanes de confinament, hi ha determinats perfils d’infants i joves que en termes de socialització, acadèmics o emocionals l’entorn familiar els hi és favorable. Però sabem que, en molts altres casos, no és així. A més, cal pensar en els impactes afegits que suposaria no considerar a l’estiu com a eix connector i estratègic entre el curs escolar que estem acabant i el que vindrà.

Per tant, hauríem de ser valents i concebre l’estiu com el primer àmbit educatiu no formal de política educativa. Això vol dir proveir al món local i entitats dels recursos suficients i impulsar mesures que perdurin en el temps i consolidin el model.

Com a primer pas, pensem que s’haurien d’impulsar mesures que, en base a l’equitat, garanteixin l’accés universal i de qualitat. Caldrà activar tots els mecanismes possibles per a fer-ho possible:

  • Oferint la màxima informació i acompanyament a les famílies. És a dir, preveure contactes amb determinades famílies a través de tutors de centres educatius, d’educadors socials i d’altres figures com els tècnics d’integració social i animadors socioculturals.
  • Garantint inscripcions gratuïtes i universals a les famílies que més ho necessitin. Al mateix temps, cal assegurar beques, ajudes econòmiques i incentius a la resta de la ciutadania.

Com organitzem el temps educatiu d’estiu en base a l’equitat?

Un primer àmbit a tenir en compte és l’organitzatiu. Presentem 4 propostes:

  1. Si les condicions ho permeten ens imaginem activitats amb contacte físic, joc, experimentació i molt medi obert.
  2. Per atendre millor les necessitats que apareixeran en alguns casos serà recomanable configurar grups més reduïts o incorporar a més educadors.
  3. Apostem per una oferta educativa àmplia durant els mesos de juliol, agost i primers dies de setembre. Sobretot oferint el màxim temps de participació als perfils amb més vulnerabilitat o risc educatiu.
  4. Caldrà facilitar al màxim la conciliació familiar i l’atenció social incloent-hi la possibilitat de menjador.

Un segon àmbit a considerar és el pedagògic. Pensem que caldria dissenyar almenys 4 eixos d’intervenció. La seva posada en pràctica pot ser gradual.

  1. Preveure una certa dosi de personalització educativa, sobretot des de l’acompanyament socioemocional. Caldrà treballar la ràbia, el dolor, la por o la tristesa. Seria recomanable comptar amb el suport d’altres figures professionals del territori o entitats artístiques, esportives, biblioteques. També pot ser molt necessari establir canals de coordinació amb els tutors de l’escola.
  2. Preveure activitats amb l’objectiu de reforçar les competències bàsiques. No apostem per un model que incorpori “fer deures” com una activitat rutinària més. Però sí que serà necessari treballar els aprenentatges instrumentals d’una manera amena i lúdica aprofitant activitats, tallers o eixos d’interès. Per exemple, a través de lectures en parella o en grup per treballar la lectoescriptura, o activitats cooperatives per treballar la competència matemàtica, i també el coneixement del medi o l’àmbit de l’autonomia i la iniciativa personal. Fins i tot podem pensar en incorporar figures educatives com docents en actiu que estiguin fent substitucions.
  3. Preveure activitats amb l’objectiu de reconnectar de nou als infants o joves amb la seva comunitat. Per exemple, convidant a participar a referents de la comunitat, organitzant activitats específiques d’acampada a la plaça del poble, a la platja, al carrer, etc., i activitats als patis escolars.
  4. Preveure activitats que incorporin a les famílies, ja sigui facilitant temps de relació qualitativa o impulsant colònies familiars.

Ara correspon a les polítiques públiques prendre la iniciativa i liderar aquesta resposta.

Notícies

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar la informació que es fa pública al nostre lloc web i recopilar informació estadística. Si es continua navegant, considereu que s’accepta el seu ús. Podeu canviar la configuració i obtenir més informació aquí.

Acceptar