Com és l’experiència d’un grup d’oferta singular?
10/02/2026
“Som un grup de diverses famílies que a la preinscripció totes vam agafar el compromís de marcar com a única opció que preferíem l’escola on ara portem els fills, una escola segregada que patia un estigma per prejudicis infundats”.
- Webinar: “Com promoure l’oferta singular?
El Xavier Isern, pare d'una família que va participar d'un grup singular, explica desacomplexadament la bona experiència que ha suposat per al seu fill, i per a l’escola, la iniciativa d’un grup d’oferta singular en un centre de Calella. Ho ha explicat al webinar “Com promoure l’oferta singular? Estratègies perquè famílies compromeses contribueixin a una escola més equilibrada”, en què també la directora de l’escola Sant Ignasi de Manresa, Núria Garriga, i la inspectora d'Educació de Vic, Emma Terradellas, han detallat algunes claus per fer possible aquesta mesura, beneficiosa a tots nivells.
L’oferta singular és una política pública que té l'objectiu de facilitar que un grup de famílies sense situacions de vulnerabilitat, el que el sistema identifica com a "famílies ordinàries", escolaritzin els seus fills i filles en centres amb més complexitat social. Una estratègia positiva per famílies, centres i sistema, que contribueix a millorar la diversitat social de les escoles, a trencar estigmes arrelats i a reduir la segregació escolar.
“L’escola ha de voler que això passi”
La Núria Garriga, directora de l’escola Sant Ignasi, deixa clar que, perquè arribi una proposta així “l’escola ha de tenir la intenció que això passi”. Explica que a la seva escola, un centre segregat, “sempre hem tingut molt clar que volíem treballar per arribar a l'equitat i tenir representació del que és el barri i la ciutat”. “Quan poses això al centre ja estableixes mesures i busques estratègies i camins perquè acabi passant”.
A l’escola Sant Ignasi de Manresa la primera experiència va ser fa dos anys, amb un grup de sis famílies que ara té els infants a I5. “Eren famílies de la llar d'infants del barri, van apostar per l'escola i van posar en situació l'administració per poder tenir un acompanyament i facilitar l'entrada com a famílies ordinàries en un centre de complexitat”.
Per Garriga és important que es doni “des de les primeres edats” i explica que “és important oferir un projecte coherent, atractiu, que posi el focus en allò que fa singular l’escola”, perquè les famílies puguin identificar-la pel que es fa i per com es treballa, “que el centre puguin estar al focus de les famílies i elles puguin entendre què està passant al centre”.
“Els municipis han de pensar quina ciutat volen d’aquí un temps”
La directora del Sant Ignasi també reivindica l’aposta en clau municipal “s’ho ha de creure i tenir una visió de futur, pensar quina ciutat volem d'aquí un temps i com això es comença a treballar des d'ara”. Davant l’arribada de famílies novingudes, en situacions moltes vegades de vulnerabilitat, “és important treballar aquesta cohesió i aquesta convivència des del primer moment on ens trobem, que és a les escoles”.
“El primer que cal és fer créixer les expectatives de les famílies que ja van a l’escola”
Per atraure, explica, “el primer que cal fer és pujar també les teves expectatives i que tant el claustre com les famílies que ja hi ha creguin en l’escola”. “El primer que toca fer és que les pròpies famílies que ja hi ha sàpiguen què passa a l’escola; que s'impliquin, entrin, et coneguin i tinguin confiança”. Aquestes famílies, detalla, són les que estan a la llar d'infants, i al parc. “Si ja comencen a parlar bé, és aquí on començar l'efecte canvi”.
La Núria Garriga detalla com funciona el procés que pateixen escoles com la seva, que malgrat comptar amb grans projectes educatius pateixen un procés d'invisibilitat cada vegada més gran “acabes tenint l'etiqueta que sembla una escola on ningú vol anar i s’especula que potser és perquè no es fa prou bé”.
“No hi ha una mesura més efectiva que l’oferta singular”
Des del punt de vista de l’administració, la inspectora Emma Terradellas confirma que els grups d’oferta singular són “LA” mesura per avançar cap a l’equitat. “No n'hi ha un altre que sigui tan contundent, tan efectiva i tan a curt termini”. Ha pogut comprovar com en cap dels centres en què hi ha hagut la “injecció” de l’oferta singular no hi ha hagut cap experiència fallida i “en dos anys s'ha revertit la situació i no ha calgut un tercer any”.
Les famílies es queden, afegeix. “Estan molt implicades, se solen posar a les AFA i als consells escolars, pedalen des de la seva posició perquè l’escola tiri endavant i procuren que l’any següent hi torni a haver oferta singular”. A més a més, els seus fills i filles tenen germans i tot plegat “és el peix que es mossega la cua”.
“És important la unitat entre l’ajuntament i els serveis territorials”
Pel que fa a mesures que pot fer l’administració, la inspectora insisteix en la importància de les xerrades informatives, que en el seu cas es fan conjuntament entre l’ajuntament i els serveis territorials. “Això dona un missatge d'unitat”. També de la predisposició de les escoles. Concreta que a Vic, per exemple, aquest any hi van participar els directors i directores de tots els centres que podien rebre oferta singular. Van presentar el seu centre, convidar les famílies a les jornades de portes obertes i, després de la reunió, cadascú des d’una taula podia atendre les famílies per explicar-los el projecte. “Tot això és facilitar les coses”.
També detalla altres mesures, des de les jornades de portes obertes sense solapaments, encaixades en un mateix programa perquè tothom sàpiga quan i com es fan, reduccions de ràtios també, si cal desiguals per ajudar aquells centres que tenen més segregació.
Al final, afegeix, no hi ha ningú que pugui explicar més bé com de contenta està que les pròpies famílies “se’ls omple la boca per explicar com se sent i com està aprenent el seu fill en aquella escola”.
“Com a família estareu contents de fer aquest pas”
El Xavier té clar què diria a altres famílies que es plantegin escolaritzar els fills a una escola propera que pateix l’estigma de la segregació. “Què li podria dir? Primer de tot que els tòpics estan per trencar i per lluitar-hi, que segur que aquesta escola té moltes coses bones que des de fora no es veuen i que les pors et fan tancar”. Recorda a possibles famílies interessades que “segur que hi ha gent com vosaltres que els agradaria fer el mateix” i anima a ajuntar-s’hi, a donar-se confiança mútua i a presentar-se a l’escola. “El primer que vam fer és anar a picar a la porta de l'escola i totes les direccions estan encantades d'obrir les portes”. “Trenqueu estigmes, entreu i, al final, estareu contents d'haver fet el pas”.
“Els infants aprenen i estan encantats i les famílies estem contentes”
“Abans tots els tòpics de l’escola eren en contra”, afegeix el Xavier, però en canvi “els nens estan contents amb la seva escola i nosaltres no estem preocupats sinó encantats”. “Els nens i nenes aprenen a l'escola i les coses funcionen. S'ha de treure aquestes idees preconcebudes i anar de cara sense prejudicis i sense por perquè va bé, funciona”, explica la Núria des de l’escola.
Si hi ha bones persones, un bon grup directiu i un espai fantàstic, per què no he d’apostar per aquesta escola?”, resumeix el Xavier. “És evident que en algun moment genera dubtes”, reconeix, però al final hi ha moltes famílies i “la pinya és el que ens ha donat la força”.