El sistema actual de beques deixa fora la meitat dels joves catalans en situació de pobresa

• Al curs 2024/25 hi havia 82.688 joves entre 16 i 18 anys en situació de pobresa però només 41.507 van rebre beca per estudiar a la postobligatòria.

• A Catalunya la inversió en beques a l’estudi representa un 1% del pressupost d’Educació, està per sota la mitjana estatal (1,7%) i molt per sota d’Andalusia (2,9%), Madrid (2,5%) o Extremadura (2,3%), amb dades del 2024.

• L'Enquesta de Condicions de Vida confirma que l’abandonament escolar de l'alumnat pobre (25,3%) multiplica per 7 el del ric (3,8%). Els països que més inverteixen en beques tenen menys abandonament perquè les beques minimitzen el cost de seguir estudiant i permeten als joves amb menys recursos concentrar-se en progressar acadèmicament.

• Des de l’1 de gener, a més de rebre els recursos econòmics de l’Estat com fins ara, la Generalitat té transferides les competències per gestionar les beques per estudiar a la postobligatòria i decidir els imports i criteris d’accés.

• Cal modificar el barem estatal d’assignació de beques, que deixa fora milers de catalans en situació de pobresa, i ampliar els imports i la cobertura per adequar-los a la realitat i el cost de la vida catalana.

• La Fundació Bofill demana a la Generalitat que aprofiti les competències per impulsar una política d’ajuts que garanteixi beca a tots els estudiants de Batxillerat, Cicles de Grau Mitjà i PFI en risc de pobresa abans del 2028.

L’1 de gener del 2026 es va fer efectiu el traspàs de la gestió de les beques educatives de l’Estat a la Generalitat. La competència en la gestió és una oportunitat immillorable perquè Catalunya tingui una política potent i útil de beques per estudiar, que faci front a l’Abandonament Escolar Prematur (AEP).

A Catalunya hi ha un 13,5% d’AEP (joves entre 18 i 24 anys que no estudien i no tenen cap titulació per sobre de l’ESO). Les darreres dades de l’Enquesta de Condicions de Vida demostren que aquest abandonament està estretament vinculat a l’economia de les famílies. Mentre que a les llars amb més ingressos hi ha un abandonament escolar del 3,8%, a les de menys ingressos abandonen el 25,3% dels joves, gairebé set vegades més.

Les beques per estudiar a la postobligatòria aconsegueixen dos objectius educatius importants, indispensables per garantir que els joves continuïn estudiant i que difícilment es poden assegurar per altres vies:

Per una banda, cobreixen els costos directes de l’escolarització (taxes, material, equipament, activitats complementàries, etc.), uns costos que a més a més s’incrementen en l’etapa postobligatòria. Per altra banda, alleugereixen la pressió afegida que pateixen les famílies amb menys recursos al final de l’educació obligatòria. Disposar d'uns ingressos els permeten fer una aposta decidida perquè els seus fills segueixin estudiant.

Així, les beques educatives evidentment no estan pensades per resoldre la pobresa familiar, que es pot afrontar amb les rendes garantides o els ajuts per criança, però en canvi són indispensables per legitimar l’ofici d’estudiar en famílies en què sovint no hi ha referents o en què és més fàcil que els seus joves marxin del sistema educatiu.

A més de ser una eina imprescindible per allargar les trajectòries educatives i reduir l’abandonament escolar, les beques permeten als joves concentrar-se en els estudis i millorar les seves oportunitats d’èxit acadèmic. Cal recordar que tenir més o menys renda familiar repercuteix cada vegada més en els resultats (les diferències en matemàtiques entre els joves de més i menys renda es va ampliar un 18% entre el 2018 i el 2022, segons PISA). Tot plegat explica que els països i regions que més inverteixen en beques no universitàries tinguin menys abandonament i millors nivells d'aprenentatge a l'educació secundària.

“Si volem més competències és perquè el país sigui més competent”, ha expressat el director de la Fundació Bofill, Ismael Palacín. “El talent i l’esforç compten, però els ingressos de la família encara més com demostra que l’abandonament escolar prematur de les famílies amb menys recursos multiplica per set la de més recursos”. “Fer gestió també és fer política perquè implica fixar-se objectius i maneres d’aconseguir-ho. 

“Acabem-nos de creure que les beques són un instrument de política educativa per allargar les trajectòries educatives”, ha demanat el cap de projectes de la Fundació Bofill, expert en polítiques educatives Miquel Àngel Alegre, perquè “en un context com el català estan cridades a ser-ho encara més”. “Posem les polítiques de beques al top tres de les polítiques per reduir l’abandonament escolar prematur”.

A Catalunya la política de beques és residual

Malgrat la relació que hi ha entre els ajuts a l’estudi i la continuïtat educativa, a Catalunya la política de beques per estudiar Batxillerat, Cicles Formatius de Grau Mitjà (CFGM) o Programes de Formació i Inserció (PFI) és residual.

Amb dades del 2024, representa un 1% del pressupost d’Educació, per sota la mitjana estatal (1,7%) i molt per sota de comunitats com Andalusia (2,9%), Madrid (2,5%) o Extremadura (2,3%).

El sistema actual de beques per als estudis secundaris postobligatoris cobreix només el 15% dels joves catalans d’entre 16 i 18 anys, l’edat habitual en aquesta escolarització, mentre que els joves en situació de pobresa arriben al 30%. Més concretament, mentre que al curs 2024/25 hi havia 82.688 joves entre 16 i 18 anys en situació de pobresa, 41.507 van rebre beca i 41.181 no en van percebre cap per estudiar a la postobligatòria, pràcticament la meitat.

A més d’una inversió insuficient, el model actual, basat en criteris i imports estatals, no s’ajusta al cost de la vida ni a la situació social de Catalunya, deixa fora molts joves vulnerables. Hem de tenir en compte que 16.200 joves que són pobres a Catalunya cauen de la categoria de risc de pobresa i dels ajuts que pot comportar. Això fa necessària una política de beques definida des del país.

A aquest context s’hi suma el Non-Take-UP (NTU), el fenomen que fa que un gruix important de persones que tenen dret a una ajuda no l’acabin sol·licitant per desconeixement, bretxa digital, manca de claredat o traves burocràtiques de tota mena. En algunes ajudes socials arriba al 40%.

A més a més, el Pla d’Acció contra l’abandonament presentat pel Departament d’Educació a la tardor no concreta com seria cap sistema de beques i se centra en accions divulgatives i de comunicació.

Catalunya ja pot tenir una política de beques ajustada a la seva realitat

Amb el traspàs de la gestió, des d’aquest gener la Generalitat té la capacitat d’establir els imports de la beca i els criteris per accedir-hi, a més de poder-les complementar i connectar amb altres polítiques de continuïtat formativa, comunitàries o d’orientació.

La Fundació Bofill recorda que gestionar un ajut no és una qüestió administrativa sinó política, perquè implica intencionalitat i objectius. Així, recorda a la Generalitat que amb el traspàs de l’Estat, el Departament d’Educació ja disposa de totes les eines per activar una política efectiva de beques per la postobligatòria ajustada al seu context social.

En aquest sentit, la Fundació Bofill demana al Departament d’Educació que el traspàs vagi acompanyat d’un increment del pressupost per fer-ho possible. L’entitat calcula, seguint les dades del darrer curs escolar, que per garantir una beca bàsica als joves en situació de pobresa Educació hauria d’afegir 134 milions d’euros als 77 que rep del ministeri d’educació. Una inversió plausible per assolir-la progressivament en els anys que queden de legislatura.

Un pas immediat: Proposta bàsica de beques a la postobligatòria

El traspàs de la gestió de beques ha de permetre una millora progressiva de la cobertura, l’import i l’accessibilitat dels ajuts per estudiar Batxillerat, CFGM i PFI perquè abans d’acabar l’actual legislatura, l’any 2028, garanteixi:

• La cobertura dels 58.475 alumnes en situació de pobresa que estan estudiant secundària postobligatòria i PFI: En primer lloc és indispensable ampliar la cobertura de beques perquè pugui arribar a tot l’alumnat de postobligatòria en situació de pobresa. Actualment cobreixen el 19,9% de tots els joves que estan estudiant a la postobligatòria, mentre que a Catalunya representen el 30% del total.

• Un accés i un import de la beca adequats a la realitat catalana: Adaptar tant els llindars de renda per l’assignació, que actualment parteix del barem estatal, com l’import. A la proposta Beca + Secundària la Fundació Bofill estableix llindars en base als ingressos i els membres de la llar. Actualitzats al 2025 i per a l’alumnat en edat de cursar Batxillerat, CFGM i PFI comportaria:

1. Llindar 1: 4.000 € anuals per als joves en situació de pobresa, de famílies amb rendes que estan per sota dels 12.846 € als 26.210 € anuals (en funció dels membres de la llar). Representaria 2.000 € més del que ingressen actualment amb la beca bàsica del ministeri d’educació.
2. Llindar 2: 3.000 € anuals per als joves en situació de pobresa, de famílies amb rendes que estan per sobre del llindar 1 i per sota dels 18.186 als 37.249 € (en funció dels membres de la llar). Representaria entre 1.000 € i 2.500 € més del que ingressen actualment amb la beca bàsica del ministeri d’educació.

Proposta de llindars d’accés a la beca de postobligatòria

Així, un jove estudiant d’una família de dos adults i dos infants que no supera els 20.756 € de renda anual percebria 4.000 € l’any per fer Batxillerat, CFGM o PFI. Si la renda estigués entre els 20.756 € i els 29.393 €, n’ingressaria 3.000 €.

• Que tothom que pot rebre l’ajut hi accedeix: Superar els obstacles de desconeixement, bretxa digital, manca de claredat o traves burocràtiques que dificulten l’accés als ajuts de les persones que hi tenen dret (el fenomen del Non-Take-Up). Amb un procediment senzill, que demani el mínim de dades a famílies i joves i deixi en mans de l’administració totes les que ja té disponibles.
  
  La proposta Beca + Secundària preveu la centralització del procés per part d’Educació (que pot contemplar altres ajuts a banda dels del ministeri i ocupar-se automàticament de la renovació), una fase informativa adreçada específicament a la població en edat i situació de rebre la beca, una finestreta única (sol·licitar l’ajut i donar el consentiment a l’administració perquè consulti les dades econòmiques de la família en una única web).

Per garantir aquests tres aspectes, el Departament d’Educació i Formació Professional hauria d’afegir 134 milions d’euros a la transferència de fons que rep del ministeri.

Següents passos: una política sòlida des de 4t d’ESO abans del 2032

Una política bàsica de beques per estudiar a la postobligatòria ha de poder convertir-se en el punt de partida per a una política de beques més àmplia que no només trenqui la barrera econòmica sinó també la d’acompanyament.

Així, una política estructurada de beques hauria de permetre, a partir del 2028 i al llarg de la propera legislatura, fixar-se objectius per estar preparats per a un escenari de total continuïtat educativa després de l’ESO i per tal que tots els joves en situació de pobresa, estiguin o no estudiant, reben una beca.

Per això, a més de modular les assignacions econòmiques per garantir costos directes (material, sortides o activitats complementàries) i indirectes (menjador i transport), hauria de fer un salt per cobrir el cost d’oportunitat (el salari no percebut a partir dels 16 anys pel fet d’estar estudiant) i vincular-se a programes d’orientació.

1. Ampliar la cobertura perquè tots els joves en risc de pobresa puguin accedir-hi: Que la política de beques contempli tots els joves en edat de cursar la postobligatòria en situació de pobresa, no només els que estan estudiant. És a dir, contemplar un escenari en què tots els joves cursen estudis postobligatoris i en què els joves en risc de pobresa (actualment el 30%) disposen d’una autèntica beca a l’estudi. (L’actual beca postobligatòria cobreix només un 15% del total de joves en risc de pobresa). Aquest escenari suposaria 97 milions d’euros més (96.892.145 €).
2. Contemplar beques a l’estudi des de 4t d’ESO: El final d’ESO és el moment en què es concreta l’abandonament escolar (pràcticament una quarta part de l’AEP es dona abans d’acabar la secundària obligatòria) i un 32% al final. Disposar de beques des de 4t d’ESO implicaria 81,5 milions d’euros (81.497.700 €) més.
3. Vincular la beca a les polítiques d’orientació. Connectar l’assignació de la beca a un programa d’orientació, com el que contempla el Pla d’Acció contra l’Abandonament escolar, garantiria millors oportunitats i més eficiència en l’assignació de recursos. Es basa en acompanyar la presa de decisions des dels darrers cursos d’ESO o als PFI, així com en el trànsit cap a la postobligatòria (un altre moment important d’abandonament) i un cop a Batxillerat o CFGM (on el primer curs és crític per la continuïtat educativa). El Decret d’orientació pendent d’aprovar és una bona oportunitat per avançar en aquesta direcció.
4. Avançar cap a imports de beca més justos per a l’alumnat en situació de pobresa severa. En el cas de la postobligatòria, s’hauria d’acostar a l’Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC), fixat en 800 euros mensuals el 2026. Implicaria una beca per valor de 8.000 € per curs. En el cas de 4t d’ESO, l’import hauria d’aproximar-se als 3.000 € l’any. Aquesta adequació afegiria 49 milions d’euros més (48.995.926 €).