Llums i ombres del Pla d’Acció del govern contra l’abandonament escolar
11/11/2025
Catalunya compta, per primera vegada, amb un Pla d’Acció contra l’Abandonament Escolar Prematur (AEP). Després d'anys d’insistència de la societat civil, que va posar sobre la taula la magnitud del problema, el Govern ha aprovat les línies estratègiques de la lluita per reduir aquesta xacra, que a Catalunya està als nivells més alts de la Unió Europea (13,7%).
"Un primer pas important que necessita recursos, ambició i concreció"
L’aprovació del Pla d’Acció és un primer pas important que apunta en la bona direcció però que necessita recursos, ambició i, sobretot, més concreció per estar a l’alçada del desafiament de país que representa l’abandonament escolar prematur. Hi falten objectius mesurables, calendari, pressupost i planificació de recursos.
- ARTICLE: “Cap a un país que no abandona”
El Pla referma l’objectiu europeu de reduir l’abandonament escolar a menys del 9% l’any 2030 i s’estructura en 10 estratègies per aconseguir-ho:
- Treball en xarxa amb altres administracions i agents
- Orientació educativa
- Lluita contra la segregació
- Flexibilitat de trajectòries educatives
- Formació Professional
- Alumnat nouvingut
- Educació inclusiva
- Prevenció i seguiment de l’absentisme
- Formació docent
- Impuls a la recerca
Les línies mestre del Pla són coherents amb el marc que fa dos anys va definir l’agenda de xoc contra l'abandonament escolar prematur publicada per la Fundació Bofill, amb molta importància a la prevenció. Alhora, hi ha dèficits importants en palanques econòmiques i de capacitat que poden limitar-ne l’impacte, com les beques salari o pel transport, a més d’obviar un finançament per fórmula que garanteixi que els centres es financen de manera estructurada en funció de les seves necessitats. Tampoc concreta l’expansió de noves places d’FP, d’educació infantil o de Noves Oportunitats.
- Elena Sintes al Parlament: “L’abandonament escolar prematur és un problema de país que es pot resoldre”
Estratègies en la bona direcció sense prou concreció
Així, per exemple, el Pla preveu la necessària coordinació intra-departamental i amb administració local per compartir dades i fer seguiment dels casos de possible abandonament escolar. També dona molta importància a l’orientació, reforçant tutories, currículum i projectes específics i, en la línia del que va demanar també des de l’OCDE Lucie Cerna durant la Setmana Zero Abandonament impulsada per la Fundació Bofill, abordar l’absentisme amb seguiment i circuits comunitaris per incidir-hi. També es proposa augmentar la flexibilitat i la permeabilitat dels itineraris educatius, facilitar les transicions i millorar els sistemes de reconeixement de competències i qualificacions.
- Lucie Cerna (OCDE) presenta un pla d'acció per reduir l'AEP: "La persistència de la 'cultura de la repetició' és una debilitat”
El Pla es queda curt en beques
Un dels punts febles del Pla són les beques. Les barreres econòmiques estan darrere una bona part de l’abandonament escolar prematur, i malgrat que Catalunya és dels països de la Unió Europea que menys recursos dedica a beques, un 3’4% (2020), el Pla no concreta com seria cap sistema de beques i ajudes a l’escolarització i se centra en accions divulgatives i de comunicació per facilitar el coneixement dels ajuts. No incorpora la beca salari, ni detalla ajuts al transport ni per a les activitats extraescolars.
El Pla també parla de compartir les dades del RALC per poder fer seguiment, però no hi ha cap referència a com utilitzar-lo com a mecanisme per identificar l’alumnat en risc ni per fer seguiment de trajectòries educatives. Tampoc no detalla com estendrà la compartició d'aquestes dades amb els ajuntaments, per treballar coordinadament en la detecció, orientació i suport dels alumnes amb risc d'abandonament.
