La persistència dels mals resultats educatius fa inajornable reformes profundes de sistema

Els resultats de les proves de competències bàsiques 2024-25, publicats aquest divendres, tornen a mostrar l’estancament del sistema educatiu català. Per la Fundació Bofill, els resultats fan inajornable reformes profundes de sistema, perquè sinó Catalunya corre el risc de normalitzar els mals resultats educatius.

• Webinar: "Per què continuen els mals resultats educatius? Anàlisi de les proves de competències bàsiques".

“Més enllà de passar d’un 74 a un 73, el que és preocupant és que les proves de competències bàsiques no indiquen grans canvis de tendència”, ha assenyalat la directora de recerca de la Fundació, Mònica Nadal, “continua l’estancament”.

L’entitat destaca que aquests baixos resultats es produeixen perquè empitjora tot l’alumnat, tant el de nivells més baixos com el de nivells més alts. Hi continua havent molt alumnat amb nivells baixos (entre un 9 i un 38% a primària, en funció de la matèria) i continua sent baix també l’alumnat amb més nivell. “Aquesta realitat és un tret característic del sistema educatiu català i no canviarà sense una millora de les polítiques per atendre la diversitat”, assenyala Nadal.

La Fundació Bofill recorda que els canvis que necessita el sistema per adequar-se a la realitat actual no s’han tirat endavant, que la inversió per estudiant continua per sota el 2009 i que les aules són molt més complexes, amb un de cada tres infants en risc de pobresa.

“Tenim el sistema de sempre amb un alumnat molt més pobre”

L’entitat assenyala que el país ja acumula una dècada de caiguda de resultats, durant els quals ha retrocedit prop d’un curs acadèmic en comprensió lectora i matemàtiques, i insisteix que no es pot esperar que millorin els propers anys sense impulsar “amb determinació” canvis estructurals. “Tenim el sistema ‘de sempre’ amb un alumnat molt més complex i pobre que fa 15 anys”, explica Nadal, “aquesta complexitat l’han d’assumir els centres i els professionals, que batallen cada dia i per qui aquests resultats són especialment frustrants i injustos”.

Per això demana invertir més, i sobretot de manera més justa i prioritzant aquells centres i entorns on calen més recursos, per tal que centres i docents puguin desenvolupar correctament la seva tasca. "Hauríem d'estar invertint més que la mitjana espanyola i europea, perquè tenim alumnat amb més necessitats, i en canvi estem invertint molt per sota”, conclou.

Dues grans mancances: atendre la complexitat social i la diversitat de l’alumnat

L’entitat identifica dos grans reptes de fons que el sistema continua sense abordar amb prou ambició. D’una banda la creixent complexitat social, provocada especialment per la pobresa infantil, que voreja el 35%, una de les més altes d’Europa, així com l’increment del percentatge d’alumnat d’origen immigrant i aules cada vegada més diverses lingüísticament i cultural. D’altra banda, també la incapacitat per atendre la diversitat de l’alumnat, sense prou recursos ni organització.

• Més d’un terç de l’alumnat es troba en situació de pobresa, un col·lectiu amb especials dificultats educatives. Segons l’última enquesta de condicions de vida (2024) el 35% dels infants menors de 18 anys viuen en situació de pobresa. Catalunya està entre els 3 països amb més pobresa infantil de tota la Unió Europea.

• En 20 anys s’ha doblat l’alumnat immigrant, un col·lectiu que pateix especialment la vulnerabilitat. Actualment el 24% de l’alumnat és d’origen estranger, quan al 2005 era del 12%. El 57% d’alumnat d’origen immigrant té un nivell socioeconòmic baix, molt per sobre dels autòctons, on el percentatge se situa al 13,4%.

El resultat és un sistema que d’una banda cronifica desigualtats i de l’altra és incapaç de situar els resultats de l’alumnat als nivells esperats. En un país que es creu el dret a l’educació en igualtat d’oportunitats, “les circumstàncies dels infants i joves no poden ser una excusa del sistema educatiu per sostenir baixos resultats educatius, de la mateixa manera que no ho són pel sistema sanitari”.

Les conseqüències d’un sistema educatiu infrafinançat

La Fundació Bofill recorda que des de l’any 2014 la despesa en educació a Catalunya s’ha anat incrementant, un 37% fins al 2021. No obstant això, la despesa educativa encara no s’apropa al nivell de 2009, i la despesa en funció del PIB continua sent de les més baixes a nivell europeu.

• Catalunya dedica 5.465€ per estudiant no universitari (2022), lleugerament per sota del conjunt de l’estat espanyol (5.882 €) i encara per sota dels nivells del 2009 (5.873€).
• Catalunya dedica prop d’un 3% del PIB a l’educació no universitària. Està per sota la mitjana estatal (3,6%) i europea (3,8%) i ha tornat a nivells del 2019.

Molt alumnat en els nivells baixos, poc alumnat amb resultats alts

Les diferències de resultats entre centres de més i menys complexitat no s’han fet públiques en aquesta ocasió. No obstant, les dades dels darrers tres anys marquen una important diferència entre centres, de fins a 18 punts segons les matèries, que indica un dels principals marges de millora és reduir aquestes notables diferències.

Una de les característiques dels resultats del sistema educatiu català és que, de manera repetida, mostra molt alumnat als nivells baixos i poc alumnat als alts. En aquestes noves dades de competències bàsiques aquesta distribució es torna a repetir: En el conjunt de matèries hi ha entre un 9% i un 38% d’alumnat amb resultats baixos. Tampoc no millora el percentatge d’alumnat amb nivells més alts.

Aquesta realitat es fa més evident quan s’analitzen resultats de Catalunya en informes internacionals, ja que permeten comparar-los amb altres països i la mitjana de la UE. En són un exemple l’informe internacional TIMSS de matemàtiques: el 41,8% de l’alumnat català obté resultats baixos o molt baixos, molt més que la mitjana de l'OCDE (27%) o de la UE (30,4%). En canvi, només el 20,5% aconsegueix nivells alts i avançats, un gruix que s’eleva fins al 40,4% al conjunt de l’OCDE i al 34,1% de la UE. 

Propostes

La Fundació Bofill recorda que, malgrat que puguin anar en la bona direcció, les propostes anunciades recentment pel Departament, amb la incorporació de més docents i el reforç de matemàtiques, difícilment resoldran el problema perquè són insuficients per revertir les desigualtats sistèmiques.

L’entitat urgeix a redoblar l’esforç en educació amb polítiques universals que es puguin intensificar en aquells entorns amb més dificultats. Ambicioses, dotades de recursos suficients i sostenibles en el temps, que permetin transformar les condicions en què treballen els professionals i millorar la capacitat del sistema per garantir l’equitat i la qualitat educativa. Reformes a mig i llarg termini, que requereixen acords institucionals i es puguin escalar a tot el sistema amb l’objectiu d’aconseguir un impacte real d’aquí a uns cinc anys.

1. Impulsar un sistema de finançament per fórmula

El model actual de distribució de recursos entre centres no té prou en compte la realitat socioeconòmica del seu alumnat, això fa que el sistema sigui poc equitatiu i doni poc marge als centres per a disposar de recursos addicionals ajustats a les necessitats socials i educatives. Un sistema de finançament per fórmula ha de permetre aportar més recursos (més docents, professionals de suport, especialistes, acollida i acompanyament, extraescolars gratuïtes, ajuts de menjador o formació parental) als centres amb més necessitats i complexitat. Aquesta fórmula hauria d’estar basada en indicadors socials i educatius objectius, tal com fan sistemes com Finlàndia o el Regne Unit, assegurant que cada centre pugui disposar dels professionals i serveis que realment necessita.

2. Incrementar el personal de suport educatiu

Actualment, Catalunya té una de les pitjors ràtios de la UE en quant a personal de suport: només un professional de suport per cada 27 docents a l’ESO (segons TALIS), quan la mitjana europea se situa a un per cada 16 i a nivell espanyol en un per cada 20. Aquest personal és clau per abordar amb èxit la complexitat i vulnerabilitat creixent a les aules i permet als docents poder dedicar-se a funcions més pedagògiques. Més concretament, caldria incrementar al sistema psicopedagogs, orientadors, educadors socials, vetlladors, logopedes i tècnics d’integració social als centres, especialment en contextos de màxima complexitat. Aquests professionals permeten atendre les necessitats de l’alumnat i alhora permeten que els docents es puguin centrar en les seves funcions educadores i acadèmiques.

3. Ampliar les aules d’acollida amb més professionals i millor cobertura

Les aules d’acollida són uns espais clau per atendre les primeres necessitats emocionals, relacionals, curriculars i d’aprenentatge del català de l’alumnat nouvingut, promovent així uns millors resultats educatius d’aquest alumnat i del conjunt del sistema. En l’actual context de forta arribada d’alumnat nouvingut de primera generació, sumat al de segona generació, és fonamental expandir-les per atendre’l amb qualitat, per garantir que tingui èxit escolar i acadèmic i per millorar els resultats globals del país.

4. Apostar per una política ambiciosa de detecció i acompanyament a l'alumnat vulnerable o amb necessitats de suport

Determinades polítiques han demostrat ser efectives a l’hora d’acompanyar alumnat amb dificultats amb l’objectiu de millorar els seus resultats educatius i reduir el risc d’abandonament. Estem parlant concretament d’incrementar personal d’orientació educativa (especialment als instituts), de programes de mentoria, així com d’Incrementar l’acció tutorial a l’ESO garantint una ràtio d'un tutor per cada 15 alumnes, fet que s’hauria d’aconseguir incrementant les hores de docents per a funcions tutorials en el conjunt del sistema.

5. Quatre hores setmanals de suport personalitzat per als estudiants amb baix rendiment

La millora dels resultats globals passa per garantir que tot l’alumnat amb dificultats d’aprenentatge rebi una atenció addicional i adaptada. Es proposa que tots els centres, especialment aquells amb més alumnat vulnerable, disposin de 4 hores setmanals de suport personalitzat per als estudiants amb baix rendiment o risc d’abandonament. Aquest suport, desenvolupat dins de l’horari escolar i coordinat amb l’equip docent, permetria reforçar continguts, treballar habilitats bàsiques i millorar l’autoestima acadèmica dels alumnes.

6. Implantar agrupacions reduïdes en el 80% de les hores de matemàtiques a l’ESO

Davant les greus dificultats detectades en matemàtiques pels informes TIMSS i PISA, cal apostar per una docència més individualitzada i significativa. Es proposa que el 80% de les hores de matemàtiques es desenvolupin en grups reduïts de 10 alumnes als centres ordinaris i de 5 als centres de màxima complexitat. Aquesta mesura permetria atendre millor la diversitat de nivells dins l’aula, fomentar metodologies competencials i evitar que els dèficits estructurals s’arrosseguin al llarg de l’ESO

7. Un sistema de detecció i intervenció de dificultats d’aprenentatge abans dels 8 anys

Per reduir l’impacte de les dificultats d’aprenentatge i millorar els resultats a llarg termini, és imprescindible intervenir abans que les dificultats s’acabin cronificant i impactant a la resta d’aprenentatges. Es planteja establir sistemes de detecció primerenca des de l’etapa d’educació infantil, mitjançant cribratges i protocols sistemàtics, especialment en els àmbits de matemàtiques i llengües, així com desplegar plans d’intervenció immediats en coordinació amb equips de suport psicopedagògic. Aquestes intervencions, tal com destaca la recerca, són més eficients i efectives quan es fan abans dels 8 anys, i la seva implementació hauria d’anar acompanyat d’un increment de personal de suport psicopedagògic.

8. Més temps i suport estructural als equips docents

Els docents necessiten temps i condicions per analitzar dades, ajustar la pràctica educativa i treballar col·laborativament. Es proposa la creació d’un programa que impliqui que els centres disposin d’hores específiques dins l’horari per fer anàlisi de resultats, programació conjunta i reajustaments pedagògics, així com suport d’assessors externs que puguin acompanyar els equips docents en les programacions i en les pràctiques a peu d’aula.

9. Millorar el sistema d’avaluacions i el seu ús pedagògic

Perquè les avaluacions siguin eines útils de millora, cal redissenyar les proves de competències bàsiques per fer-les més comparables a les internacionals i oferir informes comprensibles, contextualitzats i orientats a l’acció pedagògica. Aquesta mesura també inclou garantir temps i formació perquè els equips docents puguin analitzar els resultats i aplicar canvis a nivell de centre i d’aula. Una avaluació formativa i útil és una palanca fonamental per a l’aprenentatge significatiu i l’equitat educativa.