Durant el mes de setembre de 2021, els processos de matrícula a la Formació Professional inicial van tenir una certa presència en els mitjans de comunicació. Una presència sempre discreta però, en aquest cas, quantitativament superior a la que s’hi dedicava en anys anteriors. El motiu? Milers de persones s’havien quedat sense plaça assignada i, per tant, sense possibilitat d’accés a l'FP.
Ara, un cop la situació s’ha refredat -encara que no sigui a gust de tothom- és el moment d’aportar anàlisi, reflexió i propostes per evitar, d’aquí a pocs mesos, que la mateixa situació rebroti.
El document La crisi de la demanda d’FP a l’inici del curs 2021-2022, elaborat per Francesc Colomé, Xavier Farriols, Josep Francí i Oriol Homs, apunta algunes claus que cal que l’administració educativa tingui en compte perquè s’apliquin les solucions que la relativa imprevisibilitat dels fets del setembre de 2021 no va permetre aplicar. Caldrà, també, que tots els actors implicats directament o indirectament en l'FP hi ajudin.
Relacionat: Llegeix l'article Formació Professional: el moment és ara
Tan de bo l’increment de la demanda de formació es repeteixi a l’inici del curs 2022-2023. Aleshores, però, una crisi com la de setembre de 2021 no seria justificable: hi ha hagut un any sencer per aprendre què cal fer. D’aquí a pocs mesos hauríem de poder afirmar que els resultats del procés de preinscripció i matrícula per al curs 2022-2023 no han deixat ningú sense plaça i que, alhora, les places atorgades contribuiran, a llarg termini, a proveir les persones qualificades que l’activitat econòmica demana.
De passada, haurien de permetre desterrar aquest costum -tan arrelat com injust- de parlar sempre de l'FP com un problema.
Equip implicat
Contingut relacionat
