Formació Professional: el moment és ara

Ara que la planificació de l’oferta de Formació Professional (FP) del curs 2022-2023 s’està coent, convé recordar -per evitar que es repeteixi- el rebombori de la matrícula del setembre passat, en què finalment 1.323 persones es van quedar sense plaça a l’FP després de la fase extraordinària de matrícula.

L'augment de demanda d'FP té una solució abastable a curt termini si es fan les apostes necessàries i efectives.

1.323 persones són moltes o poques? Són moltes. El país no es pot permetre que l’FP, i el mercat de treball en darrer terme, en prescindeixi. Però el problema té una solució abastable a curt termini si es fan les apostes necessàries i efectives.

Primer de tot, les xifres expressen una notícia positiva: creix el nombre de persones que volen incorporar-se a l’FP. De cara al curs proper, doncs, cal respondre a aquest augment de la demanda amb un increment de l’oferta d’FP, especialment en aquells cicles que han concentrat més interès i que, alhora, formen professionals demandats pel mercat de treball. No és un objectiu fàcil d’assolir, però cal tendir-hi.

Cal respondre a aquest augment de la demanda amb un increment de l’oferta en aquells cicles que han concentrat més interès i que, alhora, formen professionals demandats pel mercat de treball.

La planificació de l’oferta d’FP es mou entre la demanda de formació i la demanda d’ocupació. La primera deriva d’una barreja de motivacions, habilitats, trajectòria escolar, entorn familiar, social i territorial... i la percepció social de les professions hi té un paper important. Aquesta percepció no evoluciona al mateix ritme en què ho fa la realitat del món professional i no necessàriament obeeix a les necessitats del mercat de treball. Trobar el punt d’equilibri entre aquests dos pols, encara que sigui l’obligació de qui planifica, és d’una complexitat considerable. 

Relacionat: Llegeix l'informe La crisi de la demanda de Formació Professional a l’inici del curs 2021-2022

Hi ajudaria molt disposar de dades sistematitzades i sèries històriques sobre demografia, demografia escolar, taxes de graduació de les diferents etapes educatives, activitat econòmica, ocupació, necessitats a nivell territorial, expectatives de les persones... I no és que avui aquestes dades no existeixin o no siguin accessibles, però tendeixen a una disgregació que fa molt difícil planificar l’oferta.

La construcció o habilitació d’espais i compra d’equipaments porten una dècada d’endarreriment: són urgents partides específiques.

Però un dels principals obstacles estructurals per a una expansió de l’oferta d’FP que pugui satisfer la demanda actual de formació és la falta d’espais i equipaments. La dotació de professorat -que és, amb molta diferència, la principal despesa de l’FP- continua sent imprescindible, però ha deixat de ser suficient. Les inversions -construcció o habilitació d’espais i compra d’equipaments- porten una dècada d’endarreriment. Són urgents partides específiques en cadascun d’aquests àmbits que permetin fer créixer l’oferta en quantitat i qualitat. Evidentment això vol dir més recursos econòmics. Algunes estimacions han situat la xifra al voltant dels 20 milions d’euros. Siguin una mica menys o una mica més, és un volum a l’abast del pressupost de l’administració educativa. Només cal prioritzar.

Finalment, seria molt convenient tenir preparat un dispositiu d’emergència -amb recursos pressupostaris que facin possible solucions de darrera hora- per si les previsions es desborden, com en el setembre passat. Malgrat les bones perspectives actuals, la durada de la pandèmia continua sent incerta i no es poden descartar comportaments erràtics dels demandants, molt difícils de preveure i d’afinar als nivells que la planificació de l’oferta requereix.

Relacionat: Llegeix l'informe La crisi de la demanda de Formació Professional a l’inici del curs 2021-2022

La crisi del curs passat no pot aturar les accions de l’administració per continuar estimulant la demanda d’FP, i convindria, a més, que aquest esforç se centrés a promocionar aquelles formacions que més s’adiguin als perfils emergents en el mercat de treball.

D’aquí a poc menys d’un any hauríem de poder afirmar que els resultats del procés de preinscripció i matrícula per al curs 2022-2023 no han deixat ningú sense plaça i que, alhora, les places atorgades contribuiran, a llarg termini, a proveir les persones qualificades que l’activitat econòmica demana.

I, de passada, haurien de permetre desterrar aquest costum -tan arrelat com injust- de parlar sempre de l‘FP com un problema.

Si vols saber-ne més:

• Llegeix l'informe La crisi de la demanda de Formació Professional a l’inici del curs 2021-2022
• Descarrega la publicació Formació Professional: Escenaris després de la pandèmia

Francesc Colomé, Xavier Farriols, Josep Francí i Oriol Homs són experts associats de la Fundació Bofill en el marc del projecte FP XXI.

Imatge: Mònica Moreno / Ajuntament de Barcelona