Indicadors sobre l’èxit educatiu a Catalunya

El capítol inicial d’indicadors estadístics sobre L’estat de l’educació a Catalunya. Anuari 2016 té per objectiu oferir una visió panoràmica sobre la situació de l’educació al nostre país, a partir de la revisió evolutiva de diferents indicadors clau, que reflecteixen algunes de les principals tendències en les quals està immers el nostre sistema educatiu.

Hi ha tendències que, encara que estiguin en constant transformació, no són noves, perquè ja estaven presents amb més o menys intensitat en la primera edició de l’Anuari l’any 2005. El perfeccionament del currículum escolar, la millora dels resultats acadèmics dels alumnes o la consolidació de l’oferta de formació professional, per exemple, si bé s’han pogut veure reforçats per mesures recents, que no existien en la darrera edició de l’Anuari, com ara el Programa Intensiu de Millora (PIM) als instituts (2013), l’aprovació dels decrets d’ordenació de l’educació primària i secundària (2015) o la Llei de formació i qualificació professionals (2015), per citar alguns exemples, són tendències que ja estaven instal·lades en el nostre sistema educatiu fa més d’una dècada.

En aquesta línia, per exemple, també hauríem de situar les tendències de fons, no tan sols en l’educació formal, sinó també en l’educació no formal i informal, relacionades amb els processos de transformació social, cultural i tecnològica (globalització, progrés tecnològic, etc.), que des de fa anys estan modificant no tan sols les relacions socials, sinó també els processos d’ensenyament aprenentatge.

En el marc de la revisió periòdica dels indicadors que ja fem en cada edició de l’Anuari, l’objectiu de l’edició d’enguany és, sobretot, reflectir amb dades aquests canvis de tendència dels darrers anys. Aquesta aproximació es pot fer especialment amb l’impacte de la crisi econòmica, no tan sols perquè genera canvis més objectivables en termes d’indicadors estadístics, sinó també perquè, tot i la lentitud dels canvis estructurals, el temps transcorregut des del seu inici ja permet copsar i començar a dimensionar el seu impacte. Convé recordar, a més, que aquesta revisió d’indicadors està molt condicionada, com sempre, per la disponibilitat de dades estadístiques i pel grau d’actualització periòdica de les diferents fonts disponibles.

Cal afegir, a més, com a nota positiva, que en aquesta edició de l’Anuari, per primer cop, el Departament d’Ensenyament ha proporcionat microdades per enriquir les anàlisis fetes, específicament sobre els resultats dels alumnes en les proves de competències de 2012, 2015 i 2016.

Més enllà de destacar els canvis de tendència, aquesta edició del capítol d’indicadors dona continuïtat a l’aproximació conceptual ja desenvolupada en l’Anuari 2011 i l’Anuari 2013: per un costat, entén l’educació des d’una perspectiva àmplia, no restringida únicament a l’àmbit del sistema educatiu formal, sinó també al d’altres sistemes educatius, no formals i informals, més enllà de l’escola (família, lleure, cultura, etc.), i, per l’altre, analitza el fenomen de l’èxit educatiu des de les seves diferents dimensions, a partir d’indicadors relacionats amb el rendiment acadèmic (graduació, per exemple), però també amb l’equitat (segregació escolar, per exemple), l’adhesió educativa (escolarització preobligatòria i postobligatòria, per exemple), la transició educativa (transició escolatreball, per exemple) i l’impacte educatiu (desenvolupament social, econòmic i cultural, per exemple).1 S’intenta, doncs, aportar una aproximació comprensiva de l’èxit educatiu.

Podeu consultar L'estat de l'educació a Catalunya. Anuari 2016 complet aquí.