Mestres que aprenen: què funciona en la formació permanent del professorat?

El professorat és la pedra de toc del sistema educatiu. La recerca internacional fa temps que ho ha demostrat: de totes les variables escolars que incideixen en els resultats acadèmics de l’alumnat, aquella que es mostra més rellevant és el factor docent. És el conegut “efecte mestre”, un efecte que s’ha observat especialment significatiu entre l’alumnat desafavorit. 

Per tant, un professorat ben preparat, un professorat de qualitat és una garantia d’èxit per al sistema i les oportunitats educatives dels seus alumnes.

Una part molt important de la qualitat docent es juga en la formació inicial i en el sistemes d’inducció a la professió. Però les societats, els entorns educatius i els contextos d’aprenentatge evolucionen ràpidament i, per tant, la formació permanent esdevé una peça fonamental del desenvolupament professional dels docents i un recurs clau de garantia de la seva qualitat.  

La formació permanent del professorat pot ser ben diversa en continguts i formats. A Catalunya, s’ofereixen cursos i activitats sobre àrees didàctiques específiques, sobre competències transversals, aspectes teòrics. La durada i l’horari, la metodologia (magistral, online, grupal, coaching...) o l’esquema de provisió (Departament d’Educació, ICEs, ajuntaments, empreses) d’aquestes activitats pot ser també divers. I ho és també el paper que pot tenir el mateix centre i els seus equips docents i directius com a agents de formació i desenvolupament professional.       

A la pràctica, però, aquesta diversitat pot posar en risc l’existència d’un model, d’una estratègia que garanteixi la disponibilitat de recursos suficients i d’una oferta formativa planificada, equilibrada i de qualitat contrastada. Alhora, la inexistència d’avaluacions sobre l’impacte que diferents programes formatius tenen sobre el professorat i els alumnes fa difícil pronunciar-se sobre quins dissenys i desplegaments cal prioritzar a casa nostra durant els propers anys.  

En l’àmbit internacional, disposem d’estudis i evidència acumulada sobre què funciona millor i què pitjor quan el que hi ha en joc són les competències docents i els resultats educatius dels alumnes. Què ens diu aquesta evidència? Són realment efectius els programes de formació permanent del professorat? Com són els programes que aconsegueixen un major impacte? I a partir d’aquí, com podem avançar a Catalunya cap a un model de formació efectiu i sostenible?

La finalitat del debat que aquí anunciem és donar resposta a aquests interrogants. El debat serà presentat per Marc Balaguer, Director d’Ivàlua, i moderat per Ismael Palacín, Director de la Fundació Jaume Bofill.

En una primera part de l’acte, es presentarà la revisió d’evidències elaborada per Núria Comas (analista d’Ivàlua). Aquest informe sintetitza les conclusions d’avaluacions internacionals sobre els impactes que diferents models i programes de formació permanent tenen sobre mestres i alumnes. 

Aquest informe serà contrastat per Jaume Ametller (Director del Departament de Didàctiques Específiques de la UdG), qui presentarà les claus per aterrar aquestes evidències i àmbits de millora al nostre context. 

En la segona part de l’acte, comptarem amb una taula rodona formada pels professionals següents:

• Patrícia Rey, Directora de l’Escola Samuntada (Sabadell)
• Bet Madera, Cap de formació de l’Associació de Mestres Rosa Sensat
• Mar Camacho, Directora general d'Innovació, Recerca i Cultura Digital del Departament d'Educació

Aquest debat està organitzat per Ivàlua i la Fundació Jaume Bofill en el marc del projecte Què Funciona en Educació, una aposta per aportar evidència científica al debat sobre la política i la pràctica educativa, connectant el rigor analític amb els reptes educatius plantejats al nostre país.