Cada 2 de març, el Dia Internacional del Benestar Mental dels Adolescents ens recorda una realitat cada vegada més evident: el malestar emocional juvenil està creixent i els adolescents necessiten més espais d’escolta, suport i referència adulta.
Des d'Esperança en línea, que gestiona serveis d’escolta emocional per a joves, i des del programa Mentora de la Fundació Bofill, que acompanya adolescents en la seva continuïtat educativa, compartim una constatació clara: el benestar emocional i les trajectòries educatives estan profundament connectades.
Quan el malestar emocional s’instal·la en la vida d’un adolescent, no només afecta com se sent. També condiciona com es relaciona, com es veu a si mateix i com s’imagina el futur. I això acaba impactant directament en la seva relació amb els estudis.
El benestar emocional no és una qüestió perifèrica. És una base imprescindible perquè les persones joves puguin sostenir els seus projectes educatius.
El que ens expliquen les persones joves: una fotografia clara del malestar juvenil
Als serveis d’escolta d’Ajuda i Esperança, aquesta realitat es fa visible cada dia, conversa rere conversa. Els serveis de xat de suport emocional per a joves (Xat de suport emocional per a joves i Obro Feel) ofereixen un espai immediat on adolescents poden parlar amb persones formades que els escolten i els acompanyen en temps real.
Només l’any 2025 es van registrar 10.486 converses, més de 288.000 missatges i 3.800 joves atesos.
En un 6% dels casos hi havia ideació suïcida i va caldre activar serveis d’emergència. Però més enllà d’aquestes situacions extremes, les dades dibuixen un retrat molt clar del malestar juvenil sostingut i molt vinculat a les tensions educatives, socials i relacionals.
Un 32% de les converses tenen a veure amb problemes relacionals —familiars, d’amistat o de parella—. Un 13% expressen solitud no desitjada o necessitat de socialitzar, i un 12% tenen a veure amb problemes de salut mental com ansietat, angoixa o saturació emocional.
"Quan un adolescent troba algú que escolta sense jutjar, que valida el que sent i li dona eines, es produeix un canvi que cap chatbot pot emular"
Aquestes dades apunten a tres realitats fonamentals:
Primer, que les relacions (familiars, de parella, d’amistat) són sovint el primer camp de batalla emocional. Quan els conflictes relacionals no troben espais de suport, poden acabar traduint-se en baix rendiment, absències, dificultats de concentració i una desconnexió progressiva dels estudis.
Segon, que la solitud no desitjada és un fenomen massiu. Que un 13% consulti per soledat o necessitat de socialitzar confirma un problema estructural. La solitud és un predictor important de depressió, ansietat i risc de desvinculació educativa.
I tercer, que molts adolescents arriben a aquests espais abans que a qualsevol altre recurs de suport, i presenten malestars emocionals greus (depressió, ideació suïcida, TCA i ansietat), fet que obliga l’equip d’Ajuda i Esperança a respondre amb rapidesa, criteri i, sobretot, des d’una mirada ètica de la cura.
Quan falta escolta, apareixen altres confidències
En aquest context, ha emergit un fenomen que diu molt de les necessitats dels joves d’avui. Segons un informe recent de l’ONG Plan International, una de cada quatre joves espanyoles entre 17 i 21 anys utilitza sistemes d’intel·ligència artificial com a confident emocional.
La IA ofereix allò que molts adolescents perceben que els falta: disponibilitat immediata, absència de judici i resposta sempre accessible. Però aquest fenomen també posa sobre la taula una pregunta incòmoda: què passa quan els joves no troben prou espais d’escolta humana? En un moment en què l’adolescència viu un increment de vulnerabilitat emocional i on augmenten les visites a CAPs per salut mental en menors, el risc de substituir l’acompanyament humà per un simulacre conversacional és molt alt. I aquí tenim una gran responsabilitat com a societat.
El valor insubstituïble d’una persona
L’experiència dels serveis d’escolta ho confirma amb claredat: el que necessita un adolescent en un moment de crisi no és una resposta automàtica, sinó una resposta humana.
Algú que escolti sense jutjar, que validi el que sent i que l’ajudi a posar paraules al que li passa. En les converses de xat, els joves hi troben contenció emocional (25%), elaboració emocional (39%) o companyia i socialització (24%). Aquestes dades no reflecteixen només una conversa; reflecteixen l’efecte poderós del vincle. Quan un adolescent troba algú que escolta sense jutjar, que valida el que sent i li dona eines, es produeix un canvi que cap chatbot pot emular.
"Molts adolescents necessiten referents adults estables que els acompanyin en moments crítics de la seva trajectòria"
Les persones joves busquen espais segurs. I aquests espais acostumen a partir de la relació de confiança amb una altra persona: ja sigui a través d’un servei d’escolta immediata o d’un acompanyament més continuat.
Quan l’acompanyament es manté en el temps
Moltes de les situacions que apareixen en aquests espais —pressió acadèmica, inseguretat personal, soledat o incertesa davant les decisions educatives— no són episodis puntuals. Formen part de processos vitals que es desenvolupen al llarg del temps. Tot i que els xats per a joves ofereixen una atenció immediata, la realitat que veiem —problemàtiques relacionals, soledat, pressió acadèmica, ansietat, transicions educatives fràgils— demana continuïtat.
Per això, més enllà de l’atenció immediata, molts adolescents necessiten referents adults estables que els acompanyin en moments crítics de la seva trajectòria i aquí és on la mentoria socioeducativa pot tenir un paper especialment rellevant.
Programes com Mentora connecten adolescents amb persones adultes voluntàries que els acompanyen de manera continuada, reforçant la confiança, l’autoestima i les expectatives educatives.
Les dades del programa apunten en aquesta direcció: l’alumnat valora la relació de mentoria amb una satisfacció de 8,8 sobre 10 i el suport rebut amb 9,2, mentre que més del 95% recomanarien l’experiència. El voluntariat mentor destaca també millores en el benestar emocional dels joves i en la seva motivació envers el seu itinerari educatiu.
Benestar emocional i continuïtat educativa
L’experiència del programa Mentora mostra que la continuïtat educativa no depèn només del rendiment acadèmic o de les capacitats cognitives, sinó que està profundament vinculada al benestar emocional.
Sovint, el malestar emocional precedeix la desvinculació educativa. Abans de l’abandonament formal apareixen senyals com la desmotivació, l’ansietat davant les avaluacions, el sentiment de soledat o d’inadequació al centre, la sensació d’incompetència o la pèrdua de sentit dels estudis.
"Quan les persones adolescents troben algú que se les escolta i les acompanya, mirar endavant torna a ser possible"
Sense una base mínima de seguretat emocional és difícil sostenir l’esforç, les incerteses, prendre decisions,tolerar la frustració i perseverar davant les dificultats.
En canvi, quan una persona adolescent se sent escoltada, reconeguda i acompanyada, augmenta el seu autoconcepte acadèmic, millora la seva capacitat de regulació emocional i es reforcen conseqüentment les seves expectatives educatives.
La presència d’una persona adulta significativa pot marcar una diferència real. No només com a orientadora acadèmica, sinó com a referent emocional amb qui hi ha un vincle estable que promogui relacions que sostenen, validen i amplien horitzons.
En realitat, els serveis d’escolta immediata i la mentoria sostinguda no són respostes separades, sinó parts d’un mateix continuum d’acompanyament: espais diferents però complementaris perquè cap adolescent hagi d’afrontar en soledat els moments de malestar o de presa de decisions.
Una inversió en futur
En contextos de vulnerabilitat socioeconòmica, aquestes tensions s’intensifiquen i el risc de desvinculació educativa és encara més alt. Els riscos emocionals i educatius no es distribueixen de manera homogènia.
Per això, invertir en el benestar emocional de l’adolescència i la joventut de forma equitativa no pot considerar-se una dimensió accessòria. És una aposta estructural per reduir desigualtats i per afavorir trajectòries educatives més llargues i plenes.
Quan les persones adolescents troben algú que se les escolta i les acompanya, mirar endavant torna a ser possible.
