10 beneficis de la mentoria pel benestar emocional en l’adolescència

Quan parlem de l’adolescència, normalment acostumen a remarcar les dificultats que se’n deriven, tant per les figures adultes com pels mateixos joves. És un moment d’inflexió clau, una època plena de canvis, convulsa i desafiant que els i les joves necessiten transitar per poder aflorar amb la seva identitat pròpia. Moment que sovint ha estat demonitzat pels canvis a nivell emocional, relacional i social, entre d’altres.

Però... de quins canvis parlem? Comencem per citar-ne els principals a nivell d’estructura del cervell que fan que un/a jove que fins ara podia presentar un perfil de conducta concret, amb l’adolescència pugui arribar a canviar considerablement.

“L'adolescència és una etapa en què els i les joves busquen més independència i autonomia, són més sensibles per formar vincles i comencen a pensar de manera més lògica i abstracta”

• Creixement del còrtex prefrontal: és ca i abstracta”l´àrea més desenvolupada i està involucrada en funcions cognitives com ara la presa de decisions, planificació, atenció, regulació de conductes inapropiades, entre d’altres.

• Disminució de la zona mitja prefrontal (just a la meitat del cap) relacionada amb el “social brain” que és qui regula les decisions relacionades en temes socials (costa que es posin al lloc de l'altra).

• El sistema límbic, relacionat amb el processament de les emocions, està del tot desenvolupat i té una activació constant que fa que estigui a la recerca del plaer o recompenses sense possiblement valorar riscos. Això fa que el jovent està en un moment vital que busca constantment experiències noves assumint riscos (s'entenen els riscos, però les recompenses es fan grans) per aconseguir plaer o sentiments recompensats

Per tant, els principals canvis durant l’adolescència, fan que la zona del cervell prefrontal que permet posar fre a les actuacions més reactives o a reflexionar i planificar les accions, no acabi d’estar del tot desenvolupada i en canvi, per contra, l’amígdala (sistema límbic) està en una constant recerca del plaer i força activada per la segregació de les hormones. Si a tot això li afegim que la zona mitja prefrontal, aquella que ens permet posar-nos al lloc de l’altre/a, està disminuïda, ens trobem que l’adolescent es regeix més per la satisfacció personal i possiblement sense planificar gaire.

• Article relacionat: Les competències clau de la mentoria social i la seva importància per a joves i adolescents

L'adolescència és també una etapa en què els i les joves busquen més independència i autonomia. Durant aquest temps, són més sensibles per formar vincles i amistats entre iguals. Els seus cervells tenen una gran plasticitat, cosa que els permet desenvolupar ràpidament noves habilitats. A més, comencen a pensar de manera més lògica i abstracta, cosa que els ajuda a entendre conceptes més complexos.

“Amb tots aquests canvis que es van realitzant durant l’adolescència, la figura mentora, pot tenir múltiples beneficis pel benestar emocional dels i les joves adolescents”

A continuació en citarem 10 que, al nostre entendre, poden ser-ne els més significatius:

1. Suport Emocional: les figures mentores ofereixen un espai segur on els/les adolescents poden expressar els seus sentiments i les seves preocupacions, ajudant a reduir l'estrès i l'ansietat típics d'aquesta etapa.
2. Desenvolupament de l'Autoestima: En rebre orientació i reconeixement pels seus èxits i esforços, els/les adolescents augmenten la seva autoestima i confiança en ells/es mateixos.
3. Modelatge positiu a seguir: Les figures mentores sovint són exemples a seguir, mostrant comportaments i actituds positives que poden influir als i les adolescents a adoptar hàbits saludables i actituds constructives.
4. Millora d'habilitats socials: La interacció amb un/a mentor/a millora les habilitats de comunicació, resolució de conflictes i empatia dels i les joves adolescents, essencials per a les relacions socials que en aquesta època esdevenen crucials.
5. Orientació i direcció: Els i les mentors/es ajuden als/les adolescents a establir metes i els brinden orientació sobre com assolir-les, donant-los un sentit de propòsit i direcció, i reduint la confusió sovint present en aquest moment vital.
6. Reducció de comportaments de risc: La presència d'un/a mentor/a pot dissuadir els i les adolescents d'involucrar-se en comportaments de risc, com ara el consum de drogues i la delinqüència, oferint-los alternatives positives i suport constant.
7. Foment de la resiliència: Les figures mentores ensenyen als i les adolescents estratègies per enfrontar i superar desafiaments, el que contribueix a afavorir una mentalitat resilient dels joves.
8. Sentit de pertinença: Tenir un/a mentor/a ajuda als i les adolescents a sentir-se connectats i part d'una comunitat, cosa que, en l’adolescència és vital pel seu benestar emocional i evitar els sentiments de soledat que causen patiment emocional.
9. Orientació acadèmica i professional: Les figures mentores poden oferir una orientació acadèmica i professional, ajudant als i les joves que acompanyen, no només informació perquè puguin prendre decisions sobre el seu futur professional, sinó incidir i ajudar a desenvolupar habilitats necessàries per al seu futur professional.
10. Desenvolupar la compassió: Els i les mentores poden acompanyar als i les joves en poder veure que altres joves adolescents passen pel mateix, que no estan sols/es en el que poden arribar a sentir durant aquesta etapa de vida, per la qual cosa fomenten la validació del procés de canvi que estan realitzant i trenquen amb possibles aïllaments dels i les joves.

• Article relacionat: La brúixola de la mentoria i els adolescents perduts entre l'escola i la vida

En resum, durant aquesta etapa en què els i les joves estan formant la seva personalitat i identitat, un/a mentor/a pot brindar el suport i la guia necessaris per acompanyar aquest procés, afavorint-ne el desenvolupament emocional i psicològic dels i les adolescents. 

👉🏼 Vols fer mentoria i acompanyar a un o una estudiant d’ESO perquè segueixi estudiant? Visita mentora.cat.