Crònica d’un semestre de mentoria: “Parlar i parlar per acabar expressant-nos millor”

He estat voluntari al Lluçanès del programa Mentora i n’he sortit content. Una quinzena de sessions amb una noia de 4t d’ESO, unes trobades de conversa que ens han servit a tots dos. Almenys a mi m’ho ha semblat.

M’ha anat molt bé, un cop acabada l’experiència, de llegir l’article de Jaume Funes del passat 19 de juny al blog de la Fundació Bofill titulat “La brúixola de la mentoria”, per entendre més bé per què n’he quedat content.

Brúixola. Estic convençut que les hores de conversa han ajudat la noia a orientar-se. En el nostre cas, l’orientació ha estat sobretot acadèmica, cap als futurs estudis després de graduar-se en educació secundària obligatòria. Però també per entendre el país nou on ha vingut a viure i per aclarir dubtes diversos i alguns dels problemes de l’edat per on passa.

• Article relacionat: "L’objectiu de la mentoria és una societat inclusiva amb el mínim de joves que abandonin"

Què desitgen temporalment ser. La feina de triar les opcions per a uns estudis de formació professional ja és donar per suposat que és bo continuar estudiant i formant-se, així com créixer per encarar la vida. El desig de voler saber i ser.

“Aquest projecte m’ha ensenyat que altres persones els pot interessar el meu futur”

La presència d’adults pròxims i positius. Una part d’aquestes presències correspon als mentors. Només una part, i n’era ben conscient. La bona feina de la tutora de l’institut era l’altra presència, la preferent en aquest aspecte, i que corria en paral·lel, sense interferències, cap al mateix objectiu que la mentoria.

Presència. La presència d’un mentor com jo, pare i professor de llengua acabat de jubilar, segurament que ha ajudat en altres suports. Practicar la llengua com qui no se n’adona és també un altre guany per tirar endavant. Parlar i parlar per acabar expressant-se millor.

Com imaginar-se en un futur pròxim. La penúltima sessió vam fer justament això: com s’imaginava ella el curs vinent, un curs de canvis si tot va bé, parlant-ne i en conversa amb mi, el mentor. El darrer dia ella va escriure en un full: “Aquest projecte m’ha ensenyat que altres persones els pot interessar el meu futur”.

“El mentor aprèn de l’adolescent”

La mentoria, a vegades, aporta una dosi de reconciliació amb el seu passat i de compatibilitat amb el seu present. I el mentor aprèn de l’adolescent en el projecte. Aprendre els menjars propis i els llocs més recomanables de visitar del seu país d’origen, ara una mica el passat.

• Article relacionat: “Fer una mentoria és el millor que he fet mai”

El final d’aquest trajecte m’ha atrapat rellegint Memòries d’una vaca, de Bernardo Atxaga. Coses que diu la veu interior de la protagonista, veu anomenada el Pesat o l’Àngel Custodi, són coses de mentor. Recomano, amb modèstia i prudència, aquest preciós relat per a futurs mentors.